Històries de Fi d'Any

Recordo especialment aquest dia de fi d’any, a casa es tradició menjar llentilles que diuen porten bona sort.

Ben mirat, tot i que la sort s'associa algun cop als diners, no ens ha tocat mai la loteria, ni naveguem amb l’abundància, però amb salut i la familia unida ja tenim més del que algun ric desitjaria.

Recordo que tal dia com avui sempre ens explicaven el mateix, “ja l’heu vist al mercat l’home dels nassos?” i nosaltres innocents a buscar-lo , i es que avui surt l’home dels nassos, en te tants com dies li queden a l’any....però això quant ets petit es molt difícil d’entendre.

Encara recordo aquelles ametlles plenes de torro i embolcallades amb neula, sempre les menjarem a casa la meva tia, aquella que sempre tinc present.

Aquesta nit els pares sortien i nosaltres, amb el pijama baix el braç caminàvem fins casa els tiets, ens preparava un pica-pica excel•lent amb olives, patates xurreres i uns mejillons, allò era excepcional, desprès una llonganissa, unes patates i un got de “tang” de llima.

Llavors trèiem les hamaques i tots quatre ens quedàvem a mirar la tele, la gala de la primera, per aquell temps no podies escollir presentadora.

Finalment desprès de molt ballar i cantar, la meva germana i jo ens posàvem a dormir en un llit d’aquests antics i altíssims, amb matalàs de llana, però que s’hi dormia de be...de bon mati l’olor de pa torrat m’entrava per una mena de finestreta que havia al mig de la paret de l’habitació i donava al passadís.

Tots aquests records es sumen a d’altres , tal com el temps va avançant, amb d’altres connotacions, alguns més feliços d’altres més tristos, però son records, record d’un temps que forma part de la historia , records dels anys que continuen passant i nosaltres celebrant, quina contrarietat veritat, celebrar que el temps passa? o potser quina realitat, el temps passa i sortosament nosaltres ho podem celebrar...Bon Any.

La llista de fi d'Any

Quan l'any està a punt de finalitzar, n'hi ha qui comença a realitzar les llistes dels bons propòsits per al proper any, n'hi han d'altres que fan un respàs al que ha estat la seva vida durant aquest i el que ha de canviar, tot i que de llistes de bons propòsits n'hi ha moltes, l'interesant és realitzar-los tots.

Tinc una amiga Blogaire que m'ha fet reflexionar sobre una llista força curiosa, els llibres que ha llegit durant aquest any, ni més ni menys que 85 !! per a mi es una xifra insuperable, per a molts resultarà minsa.

Envejo aquesta gent que te la facilitat de llegir tants llibres, si em poso a comptabilitzar, tot i que llegeixo bastant diariament aquest any només en puc sumar un o dos a la meva llista, llibres d'aprenentatge i mal acabats, la feina, el blog, el facebook, la família i d'altres aficions hem treuen el temps.

A més us recomano el seu blog, Terra de llibres, on fins i tot fa un repàs als que més li han agradat.

Rasca, rasca

Aquesta ha estat la última perla de "Cullereta" aquest matí.

Quasi sempre que es desperta be al llit, i avui m'ha dit : "me fa buba l'esquena, rastamela" , però te fa buba o es senzillament que vols que te la "raste", "vull que me la rastes" i yo me posat a rascar-li l'esquena.

Encara recordo que a mi de petita m'encantava que la mare amb les ungles me la rasques, molts cops quan la mare només la fregava, li dia que ho fes amb les ungles, ben fort.

En un moment d'aquests he tret la ma de l'esquena de "cullereta" i li he començat a fregar l'esquena pel damunt del pijama, llavor ella m'ha dit: me pica l'esquena , no el pijama !!

BON NADAL !!

Potser seré l'última d'arribar però us desitjo a tots un Bon Nadal i si no estic a temps que la felicitació sigui també per a Fi d'Any.

"El món groc" segona part.

La veritat és que darrerament llegeixo poc, tot i això m'encanta coneixer els gustos literaris de la gent, els llibres actuals o senzillament la opinió d'algun d'aquests llibres que cau a les nostres mans.

He compartit amb un polític Ebrenc una conversa força entretinguda sobre un dels llibres que recentment ha llegit " El món groc" i ja tinc ganes que arribin els reis perquè alguna de "Sas Majestats " me'l facin arribar.

Tot i que pugui semblar un llibre d'autoajuda, esta ple d'optimisme i vitalitat, es tracta de “lliçons de càncer aplicades a la vida”. Albert Espinosa, a partir de la seva experiència personal, amb 10 anys de lluita contra el càncer i de llargues estades a l’hospital ,mitjançant el llibre parla de les persones i intenta identificar un col·lectiu , els que no són ni amics ni estimats, que marquen l’existència. És el que anomena “els grocs". Si voleu més informació al respecte en podreu trobar a "Diari d'un llibre vell"

Aquesta percepció suposo que la tenim tots, o no us ha passat mai ? hi ha moments de la vida en que pel camí ens trobem persones que enriqueixen la nostra existència personal, hi ha gent que té l'encant de deixar-nos un record per sempre, no son amics ni formen part del nostre nucli familiar, senzillament son "els grocs"

Periodistes, polítics i el món groc.

Avui he assitit a una trobada amb Periodistes i Polítics Ebrencs, d'aquestes que pels voltants de Nadal es solen realitzar i a les que m'hi prodigo poc, no per mí, sinó per altres qüestions que no venen al cas.

En aquesta trobada en la que, la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre ha realitzat una valoració de la feina portada a terme duran aquests darrers anys i en la que hem comprovat tots els projectes que s'estant desenvolupant , també hem gaudit d'un dinar de Nadal .

Jo no soc molt donada a parlar de política, així que ho faré de les relacions humanes que propicien també aquestes trobades.

Quan assiteixes a aquest tipus d'actes , sempre penses, on m'assec? qui estarà al meu costat ? sabré de què parlar ?.... i habitualment tots recurim al de sempre: seure al costat d'algun amic de professió amb qui tens afinitat, algun dels polítics que potser has tingut més contacte, sempre busquem estar amb gent que coneixem, com si no ens agrades o no estessim per arriscar-nos i fer noves relacions o malbaratar un dinar, en una mala companyia.

Però molts cops és important trencar esquemes i relacionar-nos amb gent que no tenim l'oportunitat de fer-ho, potser no els tornarem a parlar mai, potser en algun altre dinar preferim que estiguin asseguts a l'altra punta de la taula, o que fins i tot malaïm la nostra sort d'haver caigut en algun lloc determinat, i entre totes les probabilitats potser que acabin forman part del nostre "món groc".

Lo del "món groc" ho explicaré al proper post, però ara continuem.

M'encanta sempre descobrir quina persona s'amaga darrera un polític, perquè de polítics n'hi ha de moltes maneres : Els polítics ocasionals, els que volen viure del cuento, els que disfruten de la política, els que s'entreguen en cos i ànima, els que estan de pas...i podriem anar engrandint la llista.

Això és igual que el tarannà d'un polític: n'hi ha de seriosos, dels que et trobes per tots els racons, has entrevistat més d'un cop, però no saben mai qui ets i no hi ha manera d'entaular una conversa normal, són éssers amb un poder diví, sobrenatural, no riuen ni a la de tres, ni que estiguis cent hores fent-los pessigolles; està aquell polític "campetxano" que tot i la seva tendència ideològica, que potser no comparteixes, t'encanta com a persona, és simpàtic, rialler, divertit, potser serà un malparit políticament parlant, però el tens en consideració com a persona; aquell que sembla que li caus bé i que després passa pel costat i ja no et coneix de res, és un despistat o passa senzillament de tu; aquell que no desconecta mai , no pots portar una conversa normal només parla de política ; aquell altre que te una cara de prunes agres però el dia que el parles , descobreixes que sota la seva imatge seriosa s'amaga un encant de persona...

En fi, que us he de dir jo dels polítics, no son una espècie rara, ni en perill d'extinció, senzillament son persones i com a tal tenen també les seves dèries, les seves manies, el seu caràcter, les seves fòbies i fins i tot alguns, formen part del nostre "món groc"

El pessebre més gran d'Europa, aquí mateix.

Així és i he tingut l'oportunitat de poder-lo anar a visitar, senzillament em vaig quedar de pedra, i mai més ben dit.

Les xifres parlen per si soles, 12oo figures fetes de fang, artesanalment, cap d'igual. Un procés de documentació i realització de més de 3 anys. Uns 14 trailers per al seu desplaçament. Més de 300 metres d'exposició.... i moltes altres dades que us podriem anar expliant.

La iniciativa va sorgir de José Ramón Tamarit i un grup més de treballadors de Bancaixa que motivats per a que aquestes tradicions no es perdessin van veure, mitjançant l'obra Social de Bancaixa , una oportunitat de ensenyar als més petits la història del naixement de Jesús mitjançant aquesta arrelada tradició dels pessebres

A partir d'aquí i del treball de dos mestres pessebristes, , un acurat treball de recerca i tot el suport logístic i econòmic necessari sorgeix aquest pessebre que va ser inagurat a la Capital del Túria l'any 1996 i ha viatjat per tot el país a les ciutats on se l'ha demanat.

Us ho explico amb coneixement de causa, el mateix Tamarit em comentava que per Tarragona ja l'han visitat més de 34.000 persones i això que es podrà visitar fins al dia 6 de gener, així que us ho torno a recomanar, la visita, les explicacions i el treball realitzat val la pena, tant per a petits com per a grans, especialment per aquestes dates.

L'entrada es gratuïta i esta ubicat al mercat Central de Tarragona, en horari de 10 del matí a 21 de la tarda.

Remember When....la sèrie infantil més dolça

Aquesta sèrie d'animació Japonesa, en clau melodrama, conta la història d'una nena anomenada Candy White que fou abandonada en una orfana amb un altra nena anomenada Annie.

Anni i Candy es van criar com a germanes eren inseparables, quan una familia vol adoptar la seva amiga és quan Candy se sent decebuda per aquesta pel seu desig de tenir pares.....

Si voleu saber més coses d'aquesta sèrie us recomano la següent pàgina : Candy Candy


Hem de continuar recordant sèries de televisió, n'hi ha tante que no se quina serà la propera de la que us parlaré però com sempre tenim una qüestió per resoldre, sinó almenys un dels habituals seguidors que la conteste aquest espai no podrà seguir, per això us ho posaré fàcil.


Són uns personatges de la mitologia Nordica, eren essers petits que vivien a un bosc, com una mena de follets, Memole era una de les seves protagonístes, és un poc complicat per aixó us adjunto fins i tot una foto.

Positiu positiva

No us donaré explicacions, això ja ho han fet els entesos, sobre la Sida i el dia Mundial que se celebrava ahir dilluns, però si que us recomanaré aquesta cançó "positiu positiva" perquè s'ha creat per aquest dia especial i perquè m'ha agradat des de que la vaig escoltar, li pronostico, força èxit

Ninetes de paper

L'hort de bajoqueta i la imatge del post "lladres de roba" m'ha fet recordar amb les tan oblidades ninetes de paper.

Eren aquelles ninetes que no reien ni ploraven, les solia col.leccionar i m'encantava que la mare me'n compres al quiosc, com habitació tenien el llibre de "Tom Sawyer" que va regalar en aquella època una entita bancaria.

En tenia un bon grapat i cadascuna ocupava una habitació diferent compartint aventures amb el Tom, molts cops s'obria el llibre de tan ple que estava i totes anaven a parar al terra amb els vestits mesclats, quin escampatall !!!

N'hi havia moltes que les trobava precioses i quan la meva germana me les estripava em passava el dia plorant perquè llavors els vestuari ja no servia per les altres de diferent mida i tamany.

Tot era un procés, comprar les nines, retallar-les, vestir-les doblegant les tiretes de paper, fins i tot algun cop elaborava els vestits jo mateixa.

Com ha canviat la manera de jugar, les joguines, els entreteniments, tot canvia i les ninetes de paper van quedar-se al racó per donar pas a les "barriguites" o els "pin i pon".

Sorpresa matinal

La veritat recordo molt les Felicitats Petites que el blog "tens un racó dalt del món" ens ofereix de tant en tant.

Avui he tingut una sorpresa matinal que m'ha inspirat per escriure aquest post.

Normalment quan vaig de viatge em distribueixo els diners per llocs diferents, dins a la cartera, a una butxaca d'uns pantalons , a la maleta i per no dir-vos llocs una mica més amagats de la meva anatomia com es feia antigament i que un altre dia si recordo us ho explicaré.

Cada nit quan vaig de viatge faig recompte del que em queda , del que m'he gastat i del que necessito diariament, les coses no van tan sobrades com per gastar-ho tot, i miro per tots els racons on tinc diners, però sembla que vaig descuidar-me un lloc on tenia diners amagats, uns mitjons...

En arribar a casa vaig desar tota la roba al seu lloc i aquets mitjos plegats, que no vaig utilitzar ,van parar a un calaix amagats .

Aquest matí la meva sorpresa ha estat al anar a posar-me'ls, en concret 120 euros! quin goig quan no ho esperes i l'economia esta fluixa....la" flor dels diners" que estava mig esmorteida ja es va recuperant !!!

P.D Us ho explico tot ara que sinó no ho recordaré.

Tinc una flor que s'anomena dels diners i la tenia mig morteta, tal com va la meva econòmia, fa una setmana la vaig amagar dins a casa i ara sembla que s'esta recuperant, a veure si tinc més sort en aquest sentit.

En quan als diners amagats, tenia una avia que es va fer una mena de boseta de tela que se la penjava als sostenidors per quan viatjava a Barcelona, no fora que els amics "de lo ajeno" li estiresin el bolso i es quedès sense diners per la Ciutat Comtal.