Heu escoltat mai l'instrument que es toca sense ser tocat? Jo el vaig descobrir assistint a un concert de “ La Oreja de Van Gogh” en el que em va sorprendre el seu estrany so, una mescla de música futurista o violí celestial.
Doncs desprès de fer la recerca oportuna he descobert la musica del “theremin”.
Aquest fou creat l’any 1919 per Lev Termen (Léon Théremin) (1896-1993), va ser un dels primers instruments electrònics de la història.
Consisteix en una caixa amb dues antenes, horitzontal i vertical, que controlen respectivament volum (fort-fluix) i to (nota aguda-greu).
En un principi s'anunciava com a "l'instrument que es toca sense ser tocat", perquè no hi ha contacte físic entre l'intèrpret i l'instrument, sinó que aquell allunya o apropa les mans a les antenes, que reaccionen a la capacitància del cos humà, introduint variacions de to o volum.
El seu so, sense cap mena de modulació o variació al llarg del temps més que les introduïdes pel thereminista, pot recordar el d'un violí electrònic.
La tècnica d'interpretació del theremin és extremadament complicada, la qual cosa l'ha relegat massa sovint a generador d'efectes especials. El seu so és un clàssic dels films de terror o ciència ficció dels anys 50 i 60. Tot i així hi ha alguns thereministes de renom, com Clara Rockmore o Lydia Kavina, que l'han explorat i adaptat al repertori clàssic.
Així que avui us recomano una versió de “Claro de Luna” de una de les thereministes més conegudes Lidia Kavina.
1 comentaris:
N'havia sentit a parlar, però no ho havia vist mai. Gràcies per aquestes imatges.
Buscaré més informació, tot plegat és ben curiós.
;)
Publica un comentari