PLATERETS I CASSOLETES

Bon Voyage - Rumania II

2010-03-04T15:48:00.003+01:00

Aquesta es la segon part del Viatge a Rumania, en el que descobrireu moltes més curiositats d'aquest país per descobrir.

Click To Play

Bon Voyage - Shangay

2010-02-19T16:08:00.010+01:00

El proper viatge ens porta per terres Asiàtiques, la nostra guia Aida Roig ha estat en dos anys dos cops a la Xina, per feina, en concret a Shangai i a Peking .

Tot i que els viatges eren per motius laborals i més en concret per conèixer la fabricació de la fibra de vidre, aquest viatge organitzat la va permetre acostar-se a la cultura Xinesa, la seva societat, la manera de treballar i el funcionament d’algunes de les empreses que van visitar.

Aida troba normal que els Xinesos es passen totes les vacances fent fotografies quan viatgen al nostre país, perquè ella també ho va fer en tot moment, fascinada per tots els detalls dels temples, la manera de resar, els edificis, la gastronomia... en definitiva tots els contrastos que ofereix la cultura Asiàtica.

No cal ni dir que en el seu viatge va venir carregada de les maletes plenes de peces “copy Market” de les millors marques, difícils de identificar si son autèntics i on solen tenir molta demanda els bolsos, rellotges, maletes , el calçat...

La vida nocturna també es força curiosa, tenen molta afició assistir als Karaokes en grups reduïts i on habitualment solen anar senyors amb senyoretes de companyia, Aida explicava que aquest tipus de locals la van sorprendre perquè estaven distribuïts en sales privades .

Clica per a reproduir

Formats available: MP3 Audio (.mp3), MP3 Audio (.mp3)

Bon Voyage - Romania

2010-02-17T18:31:00.002+01:00

Si us he de dir la veriat no m'havia passat mai pel cap, escollir com a destí turístic Romania fins que la Meritxell Sabaté em va explicar la història que els va portar a ella i a un grup d'amics a visitar-la durant 15 dies.

Visitar un país i a més fer-ho amb gent que el coneix d'aprop és una posibilitat que no es presenta tots els dies i s'ha d'aprofitar.

Possiblement la facilitat de paraula de la Meritxell i la bona memòria, per recordar tots els indrets per on van passar, l'estil de vida, la manera de ser i de fer, sabeu que en aquest país encara funciona el "trueque" (l'intercanvi) i algunes anècdotes curioses, van fer que la meva opinió envers Romania, canvies, i es que realment no es pot opinar sobre un lloc si no has estat mai o per les experiències dels altres.

Us paso les explicacions que m'ha fet arrivar de les imatges que podreu veure i si us apreteix no us perdeu el primer capitol....Bon Boyage!!

La primera foto és el grup davant del parlament

Aquesta és la població de Biertam, on hi havia una una esglèsia i la població era molt tenebrosa, aquesta em va agradar molt

Aquesta última foto és a la ciutadella de Rasnov, on et vaig dir que el nuvis anaven a fer-se fotos amb els tratges, aquesta està molt ben cuidada i queda bastant prop del castell de drácula BRAN

Clica per a reproduir

Formats available: MP3 Audio (.mp3)

Bon Voyage - Bali

2010-02-05T16:43:00.007+01:00

Thailàndia és un dels destins turístics que més nuvis trien per passar la lluna de mel però també un dels llocs on més n’he parlat al Bon Voyage i cada cop he descobert coses diferents ja que cada viatge te una percepció diferent i les rutes no son les mateixes.

En aquest viatge ens acompanyava Josep Martí que a partir dels 40 anys va començar a descobrir el plaer de viatjar i especialment de plasmar-ho amb imatges, això l’ajuda a recordar però a la vegada a compartir aquestes imatges amb els amics, els seus àlbums fotogràfics son l’enveja de tots, per la destresa que té alhora de fer-les una de les seves grans aficions.

Amb ell no només hem descobert Thailàndia hem parlat dels seus temples i d’algunes curiositats religioses, de la seva gent, dels espectacles tradicionals, de les anècdotes, de la gastronomia i especialment d’un fet que el va marcar en aquest viatge l’atemptat del 11-S, que els va sorprendre en ple viatge .

“Vam visitar molts de temples i molts budes , vam poder veure el famós “puente sobre el rio Kwait”, el temple dels monos, el mercat flotant, un hivernacle d’orquídies... però entre els indrets on he estat sense dubte , Bali seria un dels indrets on repetiria “.

Click To Play

Bon Voyage - Jamaica

2010-01-29T15:20:00.004+01:00

El viatge d’aquesta setmana ens portarà a la tercera illa més gran del Carib i el lloc on va néixer Bob Marley i James Bond 007.

Un lloc únic amb platges d’aigües blaves i transparents, on les hores van passant sota el sol del carib , els passejos amb canoa, cavalls o fent busseig tot gaudint les profunditats del mar de la seva fauna i els coralls de colors.

És un viatge tranquil, on s’ha de gaudir de la natura però també de la mescla de races d’una gent afable que ens convida amb lo poc que tenen a visitar les seves cases.

Maribel Vida, feia molts anys que volia viatjar i encoratjada per un grup d’amics va decidir emprendre aquesta aventura, tot i un obstacle important el viatge de 10 hores que les va passar sense moure’s del seient de l’avió...”no vull ni imaginar-ho”.

Superat aquest obstacle important, els dies van passar ràpids amb festa, moltes excursions en plena natura i un nexe comú “la vida i la música del Bob Marley”... i alguna cosa més que ens descobrirà Maribel, no us ho perdeu.

Click To Play

Bon Voyage - Roma

2010-01-22T15:20:00.008+01:00

Caminar per Roma és com està al vell mig d’un gran Museu a l’aire lliure, les seves places, fonts, ruïnes, les lluites interminables que va acollir el Coliseu amb els Gladiadors Romans, la Fontana di Trevi que tot i ser majestuosa la seva localització deixa al viatger un poc des ubicat.

Obres de pintors, escultors i arquitectes com Miguel Angel, Rafael, Tiziano, Bernini o Caravaggio, museus com els del Vaticano i la seva impressionant Capella Sixtina, la Galeria Borgese, les nombroses esglésies (n’hi ha més de 300 ) o les Catacumbes de Sant Calixte , Sant Sebastià

Perdre’t per la Ciutat Eterna es un plaer per a tots els sentits especialment pel gastronòmic.

Georgina i Montse van aprofitar el primer viatge en solitari per descobrir Roma i l’experiència els va captivar, tant es així que ja estan preparant maletes per al proper pont de Setmana Santa.

Click To Play

Imatges d'un poble

2010-01-22T12:16:00.006+01:00

"La Senyoreta" una de les seguidores habituals d'aquest blog, ens ha enviat una preciosa imatge, que no he pogut evitar de publicar, pensant que aquestes fotografies no es poden quedar per un mateix, gràcies per aquesta desinteresada col.laboració.

"Matí a Santa Bàrbara"

Bon Voyage - Safari Kenia

2010-01-20T17:33:00.010+01:00

"Hem sento com en un documental del Nathional Geografic" aquestes van ser les paraules que el nostre viatger va pronunciar quan s'endinsava pels Parcs Nacionals de Kenia.

La gent aventurera, sol tenir inclòs al llistat dels països preferits Kenia, de fet aquest és un dels països on els safaris són senzillament de pel•lícula.

Habitualment a Jordi li agrada organitzar els viatges que realitza, es passa dos mesos conectat a internet per a prepar, tant l'allotjament , com el recorregut, en aquest cas tot i el cos elebat dels safaris a Kenia sabia que necessitava una agència de viatges per tenir-ho tot apunt i no deixar rés a l'improvisació, a més hi ha països en el que un no pot arriscar gaire.

En la següent entrevista podreu escoltar recomanacions bàsiques per si mai voleu viatjar fins a kenia, les vacunes, algunes precaucions, anècdotes, els llocs que no us podeu perdre...

El safari comença a Samburu i transcorre per diversos parcs Nacionals, van veure tot tipus d’animals, les tribus dels Masaimara, el Kilimanjaro, van gaudir del descans de platges de somni, de les postes de sol d'Àfrica i del so de la sabana ...escenes de cinema que us agradarà reviure amb les explicacions dels nostre guia.

Click To Play

Bon Voyage-viatge d'estudis al Regne Unit

2010-01-14T17:54:00.008+01:00

Tornem a iniciar el programa Bon Voyage, un espai on descobrir indrets d’arreu del món i experiències turístiques que els nostres viatgers han viscut i ens descobreixen al programa, que podeu escoltar en directe a les ones de La Plana Ràdio al 100.6 fm..

Avui viatjarem al Regne Unit amb la participació de la jove Canareva Ruth Ramal.
Ella ens explica la seva pròpia experiència d’un viatge que la va portar, amb d’altres companys d’estudis, fins a una petita localitat propera a Òxford al Regne Unit per aprendre Anglès.

Ruth ens explica com es va gestar el viatge , els llocs que van visitar, les gimcanes que portaven a terme al poblet on van estar allotjats, també comenta els productes típics de la seva gastronomia, alguna anècdota curiosa així com també el profit que en van treure d’una manera de viatjar en la que es convida l’aspecte lúdic i també l’educatiu.

Click To Play

Un Nadal amb sentit.

2009-12-18T16:05:00.003+01:00

Entre els propòsits per aquest nou any hauré d’incloure una estoneta més per dedicar al blog però aquests darrers dies, ha estat força complicat el fer-ho.

Gràcies a tots els que habitualment seguiu aquest espai modest , que va començar per tal que la gent més propera a qui us escriu, pogués compartir històries diverses i que darrerament ha desembocat es un blog viatger.

No he tingut mai cap pretensió, ni sóc escriptora, ni m’hi dedico, ni en sé, però és cert que aquesta mena de diari m’ha portat el conèixer nova gent i moltes alegries.

Ara arriben dates especials que compartirem amb els nostres, és per això que us proposo que aquest any féssiu alguna cosa diferent, i amb això hem refereixo a que ompliu la vostra taula de Nadal, d’alguna cosa més que només àpats , la vaixella nova o les estovalles que només traiem d’any en any.

Us proposo que feu sentir als vostres l’alegria de compartir amb ells aquests dies, fent-los sentir especials, transmetre’ls tot allò que habitualment les presses fan que no diguem, especialment perquè l’any vinent no sabem el que passarà i mai ens hem de lamentar d’allò que volíem i no hem pogut fer.

El dia es avui... imatges per al record, versos plens de sentiments, contes amb missatge, powers point especials, són petites alegries que sense costar diners ens omplen d’emoció i fan que el sentit de Nadal hi sigui present.

BONS NADALS... US HE DIT MAI QUE ELS VOSTRES MISSATGES HEM FAN FELIÇ !!!

UNA ABRAÇADA DE “CULLERETA”

Fira de l'oli 209

2009-11-28T07:35:00.000+01:00

Tal com us havia promès he fet un breu recull d'alguns dels moments de la Fira de l'oli novell, cítrics i comerç en la seva pasada edició.

Imatges de la presentació de l'oli d'oliveres mil.lenàries, de la mostra de cuina Intercultural, d'entrevistes amb expositors de la fira, d'alguns dels estands participants, de les xerrades que es van portar a terme, de l'exposició del "Vestit Tradicional a Amposta i Comarca"...

Click To Play

Bon Voyage - Orlando

2009-11-27T07:25:00.002+01:00

La ciutat d' Orlando és la seu del comptat d'Orange situada a la regió coneguda com Florida Central és la sisena ciutat més gran de Florida, mundialment és coneguda per les atraccions turístiques principalment pel Walt Disney World Resort i d’altres parcs temàtics.

El nostre protagonista d’avui torna a ser Eduard Roldán i aquesta és la segona part del seu viatge de noces que el va portar per terres Americanes, primer amb una visita a Nova York i posteriorment una estada a Orlando i Miami.

Tot i que el nostre guia, era una mica escèptic alhora d’escollir aquest destí i incloure’l al seu viatge de noces, va sortir realment fascinat d’aquesta visita, que per uns dies el va transformar en un nen.

Eduard explicava que a Orlando la base econòmica són els parc temàtics i que en aquests es pot trobar tot tipus d’atraccions, tots els personatges dels dibuixos animats, tot tipus d’articles de publicitat , merchandising, relacionats amb els mateixos ...és a dir, que els assessors en màrqueting es fan d’or en aquesta ciutat.

El viatge de noces va finalitzar amb uns dies de descans a les platges de Florida, us agradaria saber si l’Eduard va ser rescatat per alguna, Vigilant de la Platja?

Si voleu gaudir com a nens o conèixer el que va trobar a les platges de Miami no us perdeu l’entrevista.

Click To Play

El voluntariat de "La Caixa" és movilitza per Càritas

2009-11-26T15:40:00.001+01:00

El voluntariat de “La Caixa” de les Terres de l’Ebre, que s’emmarca dintre de l’obra Social de l’entitat, ha organitzat per aquest proper dissabte una recollida d’aliments a Tortosa a favor de Càritas.

En el context de crisi econòmica que estem vivint, Càritas va manifestar la necessitat de realitzar diverses accions de recollida d’aliments, la primera es va portar a terme a Amposta fa aproximadament un mes i es van recollir aproximadament quatre tones d’aliments. Així ho explicava Herme Jaques Vice-president de l’associació de Voluntàris de "La Caixa"

Ara el proper dissabte l’acció es portarà a terme a Tortosa enfront el Sabeco, durant tot el dia, essent els aliments més necessaris la llet, els llegums, l’ oli i els bolquers.

A banda d’aquestes activitats puntuals l’entitat també disposa d’una ciberaula a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa on cada dimecres ofereixen la possibilitat a tots els nens i nenes de l’hospital de poder accedir a Internet i practicar amb les noves tecnologies.

Recordem que la jornada de recollida d’aliments es portarà a terme a Tortosa a l’exterior del Sabeco el proper dissabte 28 de novembre durant tot el dia.

Esta previst que per al mes de desembre també es porti a terme una acció d’aquestes característiques a la zona de la Ribera d’Ebre i Terra Alta.

Bon Voyage - New York

2009-11-26T15:35:00.008+01:00

Nova York, és la ciutat més poblada dels EEUU.

Durant més d’un segle ha estat un dels principals centres neuràlgics, del comerç i de les finances. Considerada una ciutat global per les seves influències mundials tant als mitjans de comunicació, política, educació, moda, cultura…

La ciutat té cinc districtes: El Bronx, Brookyn, Manhattan, Queens i Staten Island, en un àrea urbana de 830 Km2 abarca a 8’4 milions de persones.

La Estàtua de la Llibertat, L’Empire State, la zona zero, els edificis més grans del món…avui viatjarem amb Eduard Roldán, que va aprofitar una data tant assenyalada com la del seu enllaç per fer un dels viatges més espectaculars de la seva vida fins al moment.

Recomanacions diverses, curiositats, llocs destacats i una passejada per la “Gran Poma” es el que ens espera els propers minuts al Bon Voyage.

Nova York un dels destins que, si es pot, s’ha de fer un cop a la vida, avui amb tot tipus de detalls, ens acompanyes ?

Click To Play

Bon Voyage - Ciutats Imperials

2009-11-25T10:05:00.009+01:00

Avui el viatge que realitzarem serà a tres ciutats Imperials com són Viena, Salzburg i Innsbruck.

Rosa Bonet és gran afeccionada a viatjar, un dels viatges que ha realitzat més recents , l'ha portat a aquestes ciutats imperials, avui ens explica els llocs que va visitar i les recomanacions per si també voleu viatjar.

Però abans d’escoltar-la coneixem quatre dades de la seva història.

Viena es una ciutat amb una llarga història, ja que és una de les capitals més antigues d'Europa, cosa que explica el seu important patrimoni artístic. Durant el segle XIX fou una de les grans capitals musicals del món i a començaments del segle XX meca de la filosofia i el debat polític d'occident, així com un dels principals centres culturals mundials.

Salzburg, és la quarta ciutat d’Àustria, coneguda internacionalment pel magnífic casc històric que s’ha mantingut al llarg dels segles i que està protegit per la UNESCO des de l’any 1997 es també coneguda per ser el bressol de Mozart i del festival de Salzburg que se celebra cada any.

Per la seva banda Innsbruck és la capital del Tirol, situada a l’ampla vall del riu Inn, és un centre d’esport d’hivern amb renom internacional desprès de l’organització l’any 1963 dels Jocs Olímpics d’hivern.

Click To Play

L'oli i la cosmètica natural

2009-11-24T13:24:00.008+01:00

El llegendari arbre de l’olivera i l’oli que s’obté del seus fruit , han acompanyat la història de la humanitat.

L’oli ha estat present en molts aspectes de la vida diària des de èpoques remotes, així en l’antiga Grècia s’utilitzava per a realitzar rituals o en la vida quotidiana, no només per enriquir aliments, sinó també per a diverses tècniques de massatges , com a remei casolà, ungüent, alimentació de llampares o fins i tot com a cosmètic.

En el marc de la Fira de l’oli novell a Santa Bàrbara, molts dels seus visitants , varen descobrir com Evelin de Matarrania cosmètica ecològica, explicava els beneficis d’aquest preuat tresor com és l’oli d’oliva i de com amb receptes tradicionals i senzilles podem beneficiar-nos de les seves múltiples propietats.

Evelin va explicar també com l’empresa Matarrania elabora artesanalment amb l’oli d’oliva com a base principal , productes cosmètics ecològics, sense cap tipus de tractament químic però que tenen tots els beneficis tant de l’oli d’oliva com de les plantes naturals amb les que treballen.

Us convido a visitar la seva pàgina web, a escoltar l’entrevista que l’emissora Municipal, La Plana Ràdio, va fer en el marc de la fira , també us recordo que Matarrània realitza diverses xerrades d’aquestes característiques adreçades a tot tipus d’associacions interessades amb la temàtica.

Click To Play

XIII Fira de l'oli novell a Santa Bàrbara

2009-11-23T22:27:00.007+01:00

Aquest cap de setmana Santa Bàrbara ha portat a terme la XIII edició de la Fira de l’oli novell, els cítrics i el comerç.

Una fira que tot i tenir un número no gaire afortunat per als supersticiosos , ha marcat la diferència respecte els altres anys.

En 13 anys d’experiència la fira ja es pot afirmar que està totalment consolidada i que molts ja tenen com a punt de referència .
Aquest any el visitant ha pogut gaudir de l’entorn incomparable de les instal•lacions esportives i comprovar les importants millores que s’han portat a terme i que han deixat a més d’un sorprès.

També el canvi d’ubicació ha estat força significatiu, un canvi molt ben acollit pels expositors i públic en general, amb el que es notava una major amplitud, més espai per on poder passejar i visualitzar els diversos estands que formaven part del certamen.

A tots aquests canvis s’ha de sumar els nombrosos actes paral•lels, essent un dels més destacats, per la temàtica de la fira, la presentació de l’oli d’oliveres mil•lenàries Iberolei , un valor que s’ha d’afegir a les moltes altres propietats que ja té l’oli amb D.O Baix Ebre-Montsià.

Segons l'organització aquest any han passat 35.000 visitants. No sóc gaire entesa en xifres , però la bonança meteorològica ha propiciat la visita de molta gent d'arreu del territori, ara toca esperar la valoració dels expositors i que hagin sortit satisfets pels contactes o les vendes realitzades, per a que l'any vinent, tornin a confiar en aquest aparador de referència territorial.

Avui acompanyem aquesta breu valoració amb les imatges de l'acte de presentació d'oli d'oliveres mil.lenàries, però esteu a l'espera perquè properament tindrem més reportatges i entrevistes interessants, per a que disfruteu d'aquesta fira i si no heu pogut participar que us animeu per l'any vinent.

Bon Voyage - Uzbekistan

2009-11-13T16:55:00.018+01:00

"Si vols sentir-te mil.lionari viatja a Uzbekistan"

Aquesta es una de les primeres impressions quan fas el canvi d'euros per a viatjar pel país, necessites una bossa per posar tots els "soms " que et donen al canvi.

Avui us proposo recorre la ciutat de Samarcanda a l'Uzbekistan, i com a guia del mateix la participació del Dani, un amic científic, descobert pel món dels blogs i que ha estat col.laborador en més d'una ocasió a la Plana Ràdio.

El seu viatge a Uzbekistan es va produir quant per motius de feina , el van convidar a un congrés de càncer de pàncrees, d'aquesta manera en la primera part del reportage ens fa algunes referències del mateix, per posterioment parlar del seu viatge turístic.

Sabieu que només hi ha dos països al món que ni aquets, ni els països veïns , estan banyats pel mar? un d'aquests es Samarcanda.

Uzbekistan es una terra que ja en l’època de Alexandre el Gran, va atreure molts Imperis, el mateix Alexandre en parlava d'aquesta manera "Tot el que he sentit sobre la bellesa de Samarcanda és cert, tret de què encara és més bella del que mai podria haver imaginat"

Independent de Rusia l’any 1991, la ciutat és sobretot coneguda per la seva posició central a la ruta de la seda asiàtica entre la Xina i occident.

Entre les visites obligades, a banda de perdre’s pels seus poblets , conèixer la seva gent, la cultura, aromes, gastronomia, hem de visitar “ el Valle de Zarafshan” on hi destaca el color turquesa, anomenat així per ser el color que primer van utilitzar els Turcs en construccions, color que llueix en cúpules i tot tipus de decoracions.

El cor de la Ciutat és Registan, en aquesta plaça hi ha les tres obres més majestuoses del islam “La Madrassa”.

Podria continuar explicant-vos d'altres coses, però penso que l’interessant és escoltar al nostre guia com en parla en veritable passió.

Jo desprès d’escoltar-lo ja tinc ganes d’escapar-m’hi i perdrem per aquest exòtic indret, m'acompanyes ?

Click To Play

Bon Voyage - Viatge amb "Elcano II"

2009-11-13T15:48:00.002+01:00

Avui us oferim la segona entrega del viatge que va realitzar Antonio Ollès amb el “Juan Sebatiàn ElCano”.

En el proper capítol Antonio ens parlava dels temporals en alta mar, que sortosament i amb els sis mesos només en van tenir dos, tot i que un d’aquest amb problemes força greus.

En aquest viatge us vam contar que en aquest viatge van rebre la visita de “Don Juan de Borbón” i una de les anècdotes fou que ell mateix se’n va fer càrrec de fer el reportatge fotogràfic d’aquesta visita donat que es una de les seves grans aficions.

Avui descobrirem nous indrets, el seu pas amb vaixell per l’estret de Panamà, la visita a Acapulco, San Francisco, los Angeles, Nova York i algun altre indret que ens descobrirà.

Espero que us agradi i aprofito per recomanar-vos la vostra participació en aquest programa...us animeu ?

Click To Play

Bon Voyage - Viatge amb "Elcano"

2009-11-06T16:23:00.008+01:00

El viatge d’avui és amb el buc escola “Juan Sebastiàn Elcano”, bergantí de l’armada Espanyola.

Aquest es un veler que ha realitzat diversos cops la volta al món , i entre les seves funcions fa de buc escola per als que estan estudiant a l’armada espanyola, aprenent a navega en vela , fent pràctiques... també serveix d’ambaixada flotant, representant a Espanya en tots els països que visita.

Durant 6 mesos Antonio Ollès, va realitzar, part del servei militar en aquest buc.

Antonio va fondejar amb aquest veler fins a 9 ports diferents, una experiència inoblidable segons explicava el nostre navegant.

Amb el reportatge sabrem quina era la feina i el dia a dia d’aquests mariners, com preparaven el vaixell, les rutes que van seguir, les visites que els organitzaven en cada lloc on estaven, els llocs que més li van agradar i que recomana la seva visita.

També ens parlarà de les anècdotes que els van succeir durant aquests 6 mesos.

Ollès explicava que aquest viatge li va oferir l’oportunitat de conèixer món, visitar una tia que no coneixia perquè vivia a Los Angeles, fer de reporter fotogràfic en una visita del “Don Juan de Borbó”, i ens aclarirà la frase que diu: “que els mariners tenen ...una amor en cada puerto” i l’exuberància de les dones “porto-riquenyes”... no us explico rés més, descobriu-ho amb aquesta interessant aventura que ens acompanyarà durant els següents reportatges del Bon Voyage.

Si voleu llegir més sobre aquest viatge, Ollès va fer un reportatge en un blog que us complementarà la informació.

Click To Play

Bon Voyage - Vancouver

2009-11-06T13:24:00.007+01:00

Jordi Bort és bomber , del Parc de Bombers d’Amposta , aquest fet unit a la seva afició per l’esport l’ha portat a participar, cada dos anys, en les proves que es realitzen en motiu dels “Jocs Mundials de Policies i Bombers” una cita bianual que aquest 2009 va tenir lloc a Vancouver.

L’important d’aquestes proves es l’intercanvi cultural i d’experiències dels bombers i policies de tot el món que participen.

En la següent entrevista Jordi ens parla dels dies previs al campionat i també dels dies posteriors en els que aprofiten per porta a terme la visita del país que els acull.

Jordi ha estat a les competicions que es van portar també a Australia, concretament a Adelaida i al Quebec també del Canadà. Recordem que l’any vinent Vancouver acull els Jocs Olímpics d’hivern 2010.

Click To Play

Bon Voyage - Australia

2009-11-02T11:32:00.004+01:00

Segueixen els nostres recorreguts al Bon Voyage, avui amb la participació de Nati Giné, ella ens havia parlat feia unes setmanes del viatge que la va portar fins a Thailàndia, en aquesta ocasió ens explica un dels viatges que més li va agradar Austràlia.

L’oportunitat va sortir per anar a visitar uns coneguts, d’aquesta manera va tenir el privilegi de conèixer de primera mà, el dia a dia en aquest país.

Australia és el 6é país més gran del món. Amb molta distància d’una ciutat a l’altra, ens explicava que els australians sempre porten reserves al cotxe de gasolina perquè les distàncies no els agafin desprevinguts.

En aquest viatge a Adelaida, Nati comentava la manera de viure dels Espanyols que resideixen en comunes , també del paisatge natural i especialment de tota la fauna, admirant la bellesa d’animals tant típics com els coales, Cangurs, Emús...

Click To Play

Delícies fotogràfiques

2009-10-29T17:25:00.003+01:00

Fa molt temps que no em sorprèn ningú (sóc dureta de sorprendre perquè sempre m'ho oloro tot) així que enlloc de lamentar-me vaig pensar en fer-me un bon regal i sorprendrem a mi mateixa.

Aquella tarde buscaria allò que a partir d’aquell precís moment formés, part de la meva vida, un perfum, una flor, roba, una joia, una novel•la tot massa típic, ha de ser alguna cosa diferent.

Sortosament aquell dia va arribar a les meves mans les noves publicacions de la Editorial Cossetània, una editorial encarregada de promocionar escriptors molt nostres i vaig decidir fer un cop d’ull a les últimes publicacions.

Ho vaig tenir clar des de el primer moment, APERITIUS I TAPES, el nou llibre de l’escriptora Mariona Quadrada amb fotografies de Josep Borrell.

Vaig obrir el llibre , per cert amb una enquadernació magnífica, i me’l vaig posar a fullejar....quines delícies !! no només per als paladars més exigents , també delícies visuals, unes fotografies impressionants.

Comprant llibres d’aquesta temàtica i tant aconseguits, tens satisfet el cos i la ment.

Així que no cal ni dir-ho, amb aquest regal no només me satisfet a mi mateixa sinó també als que aquest cap de setmana compartiran amb mi la nit de la castanyada, no us cal ni dir que esteu tots convidats....a fullejar-lo eh!! que quedi clar, que a casa tots no podeu venir ho sento, un altre dia serà.

Bon Voyage - Tres dies a Hong Kong

2009-10-29T16:09:00.006+01:00

Hong Kong es un dels grans punts internacionals de visita obligada, especialment com a centre financer. Per diversos motius ell viatja molt sovint a Australia i aprofitant l’escala que habitualment solen fer els avions en aquest país s’hi va quedar 3 dies.

El més impressionant es l’aeroport que va obrir les seves portes l’any 1998 i ha estat considerat com un dels millors del món.

Joaquim ens parlarà dels sistemes de transports, de la ruta que va realitzar, de Hong Kong island on estan els centres financers i Koowloong, on viu la gent més modesta,. Cal recordar que Hong Kong esta considerada com la cinquena ciutat més cara del món.

Entre les moltes coses que destaca de la seva visita, hi ha l’espectacle de llums i música sincronitzat , que va poder visualitzar des de l’establiment hoteler on estava allotjat.

També ens parlarà de la gastronomia del País , de l’oci nocturn i sobretot de l’immensament car que és viure a la ciutat.

Click To Play

Bon Voyage - Londres

2009-10-26T10:43:00.004+01:00

Seran molts els viatges que realitzarem a la Capital Britànica i amb guies ben diferents.

Avui el nostre acompanyant és un Planer que fa molts anys que per motius de feina es va traslladar a Londres, a més es nota que li agrada el lloc on viu i en parla en molta passió.

Si heu de visitar la Capital Britànica, no dubteu en pregunta-li, el Què? Com? Quan? i On?, ell us recomanarà lo millor i fins i tot us pot acompanyar per una de les zones que més coneixe, la de Candem.

Joaquim Ferré ens acompanya per aquest nou recorregut.

El seu temps lliure el dedica molts cops a viatjar i quasi s'ha voltat mig món, es per això que segurament el tindrem en més d'una ocasió. Per cert el divendres serà també ell qui ens acompanyarà per Hong Kong.

Click To Play

Bon Voyage - de negocis per Australia II

2009-10-23T12:28:00.006+02:00

En la segona part d'aquesta entrevista Juanjo Segarra ens parla de l'economia Australiana, coneixerem el recorregut que els van elaborar els mateixos empresaris del sector citrícola i que en bona part van realitzar amb avioneta, visitant Austràlia de punta a punta.

Port Douglas, Sydney, Melbourne, Cairns, Kuranda , el bosc tropical, els aborigens, la barrera de corall, els cocodrils, els ocells,els manglars, els zoològics, la gastronomia...històries curioses i anècdotes divertides, però millor que ho escolteu.

En imatges podeu 0bserva la badia de Sydney, un cocodril, la Catedral, el tren de pujada a Kuranda i un avis de perill, que ens cedeixen els protagonistes de cada reportatge.

Click To Play

Bon Voyage - de negocis per Austràlia

2009-10-20T11:35:00.008+02:00

Per aprendre es pot , fins i tot, donar la volta al món....

La volta al món no l’ha donat el nostre viatger, però sí, va viatjar fins un altre continent Austràlia, per fer negocis i conèixer com en aquest país, es cultiven els cítrics.

Juan Jose Segarra, viverista d’Alcanar, ens explica el viatge que el va portar a planejar amb avioneta, tota Australia, per fer contactes amb empresaris del sector citrícola i poder adquirir noves varietats.

El viatge va tenir una durada de 16 dies i en la primera part del reportatge que us presentem avui, ens parla de les zones que va visitar, els paisatges, l’estil de vida, les plantacions, i fins i tot ens explica una anècdota curiosa...”per culpa d’una poma, per poc fem cap a la presó....”

Vam aprofitar aquesta trobada per parlar també de les varietats citrícoles, dels extensos terrenys de plantacions, la recol•lecció....en fí, no segueixo millor serà que l’escolteu.

Les imatges son d'Australians recollint cítrics amb guants i cistells, com si es tractés del tresor més preuat.

Click To Play

Postre de tardor

2009-10-19T09:32:00.005+02:00

Tant de viatge i he oblidat un poc les receptes de cuina que també m'agrada incloure en aquest blog.

Sortosament "la Senyoreta" m'ha enviat un deliciós postre de tardor on les castanyes i boniatos son ingredients bàsics, això si una recomanació, no abusar-ne ja que és molt calòric.

Ingredients i elaboració:

2 o 3 rodanxes de moniato cuit al forn
2 o 3 castanyes bullides i tovetes
2 o 3 llesquetes de codonyat
1 cullerada sopera de pinyons
2 o 3 cullerades soperes de xocolata bullida
2 o 3 fulletes de menta
granets de magrana

Es fan els muntets amb una llesqueta de moniato, una castanya i el codonyat.
S’afegeixen els pinyons.
S’hi tira a sobre la xocolata bullida i calenta.
En posa la fulleta de menta i es guarneix el plat amb els granets de magrana.

NOTA:

Es un plat molt energètic, que no convé menjar sovint… Apropiat per alguna festa de tardor.

Vi recomanat per acompanyar-lo és el moscatell o la garnaxa.

Bon Voyage -Allotjaments Rurals

2009-10-16T10:08:00.004+02:00

Al Bon Voyage, cada setmana descobrim indrets als que possiblement no hem viatjat mai, però també ens expliquen maneres diferents de viatjar, depenent de les necessitats de cadascú.

La propera guia és Mercé Fort, ella volia explicar-nos la seva experiència amb viatges a entorns naturals amb els coneguts allotjaments rurals o cases de pagès.

Sortides per anar a practicar esports com l'esquí, desplaçaments per dates assenyalades amb un multitudinari grup d'amics, sortides en plena natura amb nens...

Els allotjaments rurals que trobem al País són molt variats, cada cop més, amb diversos serveis i activitats, amb la comoditat de sentir-te com a casa i poder gaudir en familia i especialment amb nens, d'unes vacances de Setmana Santa o d'una celebració especial.

Mercé ens parla dels allotjaments diversos als que ha estat, de les activitats, modalitats i també ens recomana algunes direccions per a prendre bona nota i poder trobar el més adient a les nostres necessitats com a viatjers.

Click To Play

Fira de Tivenys 09

2009-10-12T11:05:00.014+02:00

Ceràmica, vidre, bijuteria, embotits, dolços, vi, oli, fruita ecològica, flors, llibres… pensa i demana allí ho trobaràs , a la 13 ena edició de la Fira Tradicional i d’oficis de Tivenys .

El divendres va iniciar-se aquest certamen , que tots els anys es porta a terme pels voltants del Pilar amb la inauguració que va anar a càrrec de la Subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarès.

Pallarès també se’n va fer càrrec de la inauguració minuts abans del carrer Tortosa , unes obres realitzades recentment i que han deixat un dels carrers més transitats del municipi amb un nou asfaltat i voreres.

La Fira de Tivenys, és una fira on podeu veure com s’elabora un cistell , com es grava el vidre, com es fa bijuteria artesanal , jocs artesanals elaborats amb fusta, podeu comprar roba, embotits artesanals, tot tipus d’ornamentes per als cavalls, decoració d’estris antics, bijuteria feta d’esmalts o fins i tot de fusta d’olivera , veure en directe com es fan les rosquilles típiques, comprar mel artesanal, sabons de diversos aromes , o fins i tot conèixer com es fabricava antigament la calç.

Com tots els anys, està present l’escriptora xertolina, Francesca Aliern, per promocionar el seu municipi i per signar els seus darrers llibres, ja m’ha parlat del seu proper treball .

Les activitats complementàries formen part activa d’aquesta fira.

Ahir mateix al matí, la Penya amics del Cavalls de Santa Bàrbara, va participar d’una demostració de tir i arrossegament de cavalleries, també un senyor de Masdenverge va mostrar com feia els cistells, i el ferrer com s’arreglaven els estris del camp, a darrera hora de la tarda , van sortir els més joves del poble per posar música amb la típica “Tamborinada”.

Avui encara hi sou a temps de passejar-vos, així que si veniu, allí ens trobarem.

Click To Play

Quinquenals Alcanar 09

2009-10-10T09:27:00.005+02:00

Arròs, serradura, café, pasta, caramels, diaris, sal, guix, envasos, bosses tot tipus de materials i molts cops els inimaginables, s'utilitzen per fer els treballs d'engalanaments dels carrers d'Alcanar en motiu de les seves "Quinquenals" que s'han celebrat durant aquests darrers quince dies.

Realment ha valgut la pena compartir aquestes quinquenals amb la gent del municipi i amb les explicacions que realitzaven de com s'elaboren totes aquestes meravelles artesanals que es poden visitar diariament i que engalanen per al pas de la "Verge del Remei"

Avui us mostro algunes de les imatges, malauradament no podran ser totes, però segurament que amb aquestes us vindran ganes de tornar-hi d'aquí cinc anys o lamentareu el no haber pogut participar.

Click To Play

Bon Voyage -Thailandia

2009-10-08T16:45:00.005+02:00

Thailandia es un dels països més visitats en l’actualitat, es per això que segurament com ens passarà en molts altres indrets repetirem el viatge però amb diferents protagonistes, cadascú viu aquestes experiències d’una manera diferent i el que enriqueix el nostre blog son les experiències que cadascú ens explica i que podem escoltar.

La protagonista del viatge d’avui es una gran aventurera, li agrada molt viatjar i conèixer noves cultures. Nati Giné va fer el viatge l’any 1994 era el primer cop que feia un viatge amb avió de tanta durada.

La seva aventura comença a Bangogh, ens explica el seu recorregut pels temples budistes, la visita a la tribu de les dones girafa (que en un principi li feia molta il•lusió però en conèixer els motius i l’exhibicionisme que se’n fa, la va decebre ) li va agradar la gent, la gastronomia tot i que no va poder assaborir gaire, el somriure dels nens, i d’altres detalls que ens explica.

Un viatge on va descobrir la espiritualitat i el caràcter afable dels Tailandesos, i amb el que va aprendre la felicitat que et pot transmetre una senzilla rialla d’un nen.

Click To Play

Bon Voyage -Kenia 2

2009-10-02T16:18:00.005+02:00

Aquí teniu la segona part del viatge a Kenia, sencillament us recomano que l'escolteu i per si voleu , us podeu deixar acompanyar d'alguna de les fotografies que la mateixa viatgera ens ha fet arribar.

Click To Play

Bon Voyage -Kenia

2009-10-02T13:22:00.009+02:00

Amb tantes històries i viatges, ja tinc ganes de fer les maletes i perdre'm. Possiblement si em busqueu aquest seria un lloc ideal on trobar-me, clar si tingues temps i diners.

La nostra sortida d'avui es a Kenia un viatge que fem gràcies a la participació de Marina Roé i que continuarem el proper dilluns donat que hi ha molts indrets que visitar.

Marina ens parla de la gent, de la seva Capital Nairobi, les excursions als parcs Naturals, de la fauna, de les tribus, els llacs...un viatge que ens portarà de Kenia a Tanzania i les Illes Maurici.

Les explicacions son tant interessants, que et fa viure el viatge com si tu fores la protagonista del mateix, amb les explicacions d'aquesta bona guia, no us podeu perdre.

Per cert, les imatges son cedides per la protagonista del viatge.

Click To Play

Bon Voyage-Costa Rica

2009-09-25T17:10:00.008+02:00

Asseguts al sofà de casa, o des de el lloc de feina, o de l'altra punta del món , si ens escoltes des de internet, avui fem una sortida a Costa Rica, uns dels països més rics en quan a flora i fauna.

Montse Roé (es la convidada d'avui, gran viatgera i professional dels albums Hoffman, si teniu l'oportunitat que us els deixi) ens farà de guia per aquest viatge a Costa Rica.

Coneixerem aquest país d'Amèrica Central, amb la visita a la seva capital San José però molt especialment amb les diverses sortides als parc naturals, Tortuguero, el Volcan Arenal, Monteverde, el Parque Manuel Antonio...i sobretot lo més curiós, descobrirem quin es el só de la nit en aquests paradisos naturals.

Click To Play

Bon Voyage -camboya

2009-09-25T16:27:00.005+02:00

“Desprès de la nostra excursió pel Delta del riu Mekong, per fi vam arribar a la capital de Camboya, Phnom Penh.

El primer que vam fer va ser agafar un tuk tuk per anar a buscar allotjament ja que ja s’havia fet de nit.”

Aquesta es la introducció que il•lustraria el recorregut de Vane i Eva, en aquesta volta al món que van iniciar l’any 2008, i que els va portar a terres de Camboya.

Avui descobrirem els seus temples, de ciutats com Sihanoukville, de la petjada que ha deixat la dictadura de Paul Pott, de la seva gent, la gastronomia i fins i tot d’una experiència Vipassana que van realitzar durant 10 dies, si en voleu conèixer més us recomanem el seu blog , però també l’entrevista que us oferim a continuació.

Click To Play

Bon Voyage-La volta al món

2009-09-21T13:09:00.005+02:00

“Amiga!!!! M´agradaria fer la volta al món, ... t´apuntes o què? “

“Vale va!!! I on aniriem?”
“Ai pos no se.. que a tu on t´agradaria anar? .......... “

Així va començar la reserca de l´itinerari que finalment hem planificat.

Moltes tardes de reunió, moltes pàgines passades per les guíes de viatge, molts d´articles llegits sobre altres que actualment estan viatjant i.... nosaltres que creiem que seria ràpid i fàcil. Escollir l´itinerari no és tan senzill com sembla, però es tot una reminisència de la geografia estudiada durant la nostra infància escolar.....

2 Rapitenques arround the world

Aquesta història començava el novembre del 2007 amb el projecte d'iniciar durant un any la volta al món, avui us presentem al Bon Voyage, part d'aquesta història que seguirà el divendres amb la visita que en van fer al Vietnam i possiblement en el transcurs de temporada algun País més. Si voleu coneixer com es va gestionar aquesta volta al món escolteu la següent entrevista.

Click To Play

Palau Climent

2009-09-19T10:32:00.002+02:00

Durant aquesta setmana la Diputació de Tarragona ha obert als diversos col•lectius polítics, culturals i socials del territori, les noves instal•lacions del “Palau Climent” unes instal•lacions on a partir d’ara s’ubicaran les noves dependències de la Diputació a les Terres de l’Ebre amb la intenció de descentralitzar alguns serveis.

Aquesta descentralització administrativa es pionera en una diputació catalana i respon a la voluntat de la institució supracomarcal d’oferir al ciutadà un servei més equilibrat i harmònic arreu de tot el territori.

A part del Registre, les dependències del Palau Climent de Tortosa acullen despatxos del Servei d’Assistència Municipal (cooperació al món local), de l’Organisme Autònom Desenvolupament Local (polítiques actives d’ocupació, agents locals d’igualtat, productes locals de qualitat, PLQ) i un espai del Servei d’Assistència al Ciutadà, amb sales on ja s’hi duen a terme exposicions culturals.

Part d’aquestes sales es destinarà a la divulgació d’obres d’artistes ebrencs presents a les col•leccions del Museu d’Art Modern, com Santiago Costa, Leonardo Escoda, Manel Margalef, Joan Panisello, Agustí Vizcarro, Narcís Galia o Pere Falcó, entre altres.

L’edifici també acull un servei d’informació, i espais per a la presidència i la vicepresidència, que s’hi desplaçaran periòdicament, a més d’altres dependències on els diputats també podran rebre les visites. Al Palau Climent hi treballa una vintena de persones.

Click To Play

Bon Voyage-Calcuta

2009-09-15T16:03:00.004+02:00

A Bon Voyage avui descobrirem "La ciutat de l'alegria" on la seva gent esbossa mirades de felicitat tot i viure en la més profunda misèria, on els nens juguen enmig de les rates i la brossa, on els carrers tenen olor a espècies, a carn, a fem de vaca sagrada, però tot i això és un indret en el que es respira espiritualitat , t'invita a tornar.

La seva gent t'acull oferint el poc que tenen, en aquesta ciutat les abraçades dels nens de la "Casa Mare" et penetren al cor i són difícils d'oblidar.

La nostra protagonista va voler experimentar un viatge solidari, i amb tant sols 15 dies ,que disposava de vacances, va decidir anar fins la India, veure una altra realitat, un altre estil de vida, i sobretot destinar les seves vacances a ajudar als nens òrfens que resideixen a l'orfanat que va regentar la Mare Teresa de Calcuta.

Com en cada viatge que farem, el viatger, és el protagonista i les percepcions són diferents. Si esteu preparats sortim amb Bàrbara Arasa fins a Calcuta, "La Ciutat de la Alegria".

Click To Play

Tapes, amb els cinc sentits

2009-09-14T22:38:00.007+02:00

A que fa tot el goig del món?

Doncs si l’haguéssiu provat encara us agradaria més.

Què és? Un entrepà de pernil invertit.

Aquest cap de setmana he estat per Terres Aragoneses i he pogut degustar aquesta tapa que està inclosa dintre el “VI Concurso de Tapas Ciudad de Teruel” , concurs que posa el seu punt i final el proper 19 de setembre, i en el que han participat més de 58 restauradors de la província, malauradament no vaig tenir l’oportunitat de poder gaudir de més tapes, tot i que m’agrada l’iniciativa, sobretot tenint en compte que la gastronomia també forma part de la cultura d’un País i especialment si el que es vol, és fomentar un producte tant típic com és el Pernil de Terol.

Ah!!! Per als més llaminers, la tapa de Pernil invertit era l’especialitat del Restaurant Senante d’Alcanyis, estava realitzada d’un tros de pa sucat amb melmelada de tomàquet i embolicada d’aquest deliciós pernil ,curat en terres Aragoneses, a més també constava d’un brou de pernil al que afegint-li un terrosset ,suposadament de sal, i com per art d’encanteri, emergien unes fumarel•les que et despertaven tots els sentits

Bon Voyage- Lanzarote

2009-09-10T17:33:00.009+02:00

Aquesta temporada vull proposar-vos una novetat al blog, aprofitant que la Plana Ràdio, emissora municipal a Santa Bàrbara (Montsià) 100.6 F.M ( que cullereta coneix molt d'aprop) ha encetat un espai de viatges, tant culturals , d’aventura, de negocis, viatges humanitaris etc...incloure'm un breu resum dels mateixos, per aquells que no ho hagin pogut escoltar, tant en dilluns com en divendres a les 19:00, moment en que es realitza aquest breu espai.

Els viatges estan guiats per gent diversa del municipi o d’altres que també voluntàriament volen col·laborar, i tot i que son un tant exòtics no quedaran exemptes les visites pel nostre país que tenen un interès especial.

El primer viatge amb que comença la nova temporada de programació tardor-hivern es el viatge més recent que va realitzar L'Anna Casadó Vegue, un viatge visitant Lanzarote, reserva natural de la biosfera, que ens portarà a descobrir, El parc Nacional de Timanfaya, Los Jameos del Agua (una galeria de lava volcànica formada arran de l’erupció del volcà la corona) La Fundació de L’artista César Manrique , edificada sobre cinc bombolles volcàniques, en les seves explicacions, l’Anna també ens parla del vi Malvasia, cultivat en vinyes plantades al damunt de cendra volcànica, una breu visita per l’illa la Graciosa, i d’altres curiositat que podeu escoltar a continuació i bon Voyage.

Click To Play

Llaveria & Co.

2009-09-06T21:20:00.003+02:00

Si la iaia Cinta despertés d’aquest son etern, estaria contenta , perquè avui seria un dia de festa grossa per ella.

Com tots els diumenges s’empolainaria i aniria a missa primera, desprès es prepararia a casa per a ser la protagonista del dia i amb tots els nets i netes, fer una festa excepcional en motiu del seu sant.

Per ella, totes les festes s’iniciaven de la mateixa manera, agraint-ho com a fidel catòlica i creient, amb l’assistència a l’església , desprès del deure complert ja podia anar on fora.

Els seus nets sempre li recordàvem quan ens feia algun retret del perquè anàvem tant poc per no dir gens a l’església : “Iaia tu has resat tant per natros, que ja estem beneïts de per vida “ .
Jo espero que aquesta trobada duri molts anys, de fet encara recordo que els primers anys la iaia ens feia una festa a l’entrar de casa seva, el menú: “ous farcits i pollastre al forn” que ella elaborava i que Rogeliet enyora cada any.

En aquella època érem molt joves i quasi ningú tenia parella.

Ara ja tenim tots una vida encaminada, ens han sortit les primeres arrugues pel pas del temps i quasi tots tenim algun fruit d’aquesta estimada família.

Fins l’any vinent “Llaveries”

La Cursa Enigmàtica 2009

2009-07-15T19:32:00.003+02:00

És una de les activitats més divertides de Festes Majors que organitza el Grup Joventut , en la que hi participen tant grans com petits, que em consta que s'ha de preparar amb molt de temps d'antel.lació, requereix una coordinació important, perquè no falli ni un detall i cada any ens sorprenen més amb el seu argument i posada en escena.

Aquest any la Cursa Enigmàtica s’anomenava “Sopar de Gala” i tots els convidats havien d’anar com requeria l’ocasió per participar-hi.

La trama girava al voltant d’un enllaç que s’havia celebrat a l’ajuntament del municipi i en el que hi havia un nombrós grup de convidats, sorprenentment els nuvis rebien la visita d’un oncle arribat de Cuba , boníssim amb un accent que ni el "Dinio" que portava un maletí ple de diners per costejar l’enllaç de la seva estimada neboda.

Els nuvis eren felicitats per diversos convidats en qüestió, la Perruquera, la mare de la núvia, la fotògraf, el germanastre, l’amant….i entre aquest n’hi ha un que finalment roba el maletí.

Els participants a la cursa havien de superar les diverses proves que hi havia pel municipi , per descobrir quin era el lloc on s’havia perpetrat el robatori, amb quina arma i qui era el culpable.

Tot això amb la coordinació del grup joventut i la discreció dels mateixos membres, va fer que més de 4oo persones, dividides amb grups de 10 aproximadament, acabéssim extasiats de córrer pels carrers del poble i gaudir de l’activitat.

Click To Play

Festes Santa Bàrbara 09

2009-07-12T22:18:00.005+02:00

Aquest cap de setmana s'han iniciat les Festes Majors de Santa Bàrbara, unes festes marcades per les tardes de bous, les nits de ball, el sopar popular del bou estofat, la diada de les paelles, els tronomòbils, la nit enigmàtica...si haguèssim d'enumerar tots els actes en faríem una llista molt extensa.

El Divendres es va portar a terme la festa Flaix FM, en la que van participar nombrosos joves de la localitat però també d'altres municipis veïns, que van allergar la seva estada fins al bou capllasat del dissabte al matí.

El dissabte, dia del pregó varem tenir la participació del Doctor Salvador, fill de Benicarló i Cap d'endoscòpia Urològica de la Fundació Puigverd, va tenir un discurs proper, poètic, ple d'història dels nostres avantpassats, un discurs que va ser escoltat atentament pel nombrós públic assistent.

Per la nit les púbilles van obrir el ball amb els seus pares i acompanyants, i a la mitja part d'aquest va haver l'exhibició de ball de saló, dels planers i planeres que s'hi dediquen , amb múltiples ovacions per l'exhibició realitzada.

Avui ha estat un dia marcat per la festa del Planer absent; s'ha fet la inaguració de la plaça de Fermin lo Polit, persona estimada a la nostra localitat per la feina feta durant molts anys en quan a l'elaboració del àpats populars, acompanyats de tota la seva quadrilla de col.laboradors, posterirment s'ha fet la presentació de "Santa Bàrbara en imatges" un recull de les imatges del passat de la nostra localitat.

Ja per la tarde la festa ha estat marcada per un dels actes més multitudinàris, "L'ofrena de Flors i Fruits en honor a Sant Isidre" una ofrena on les entitats de la localitat desfilen amb els tratges típics, alguns, i on ofereixen productes per als més pobres.

Avui us oferim aquest darrer reportatge en imatges, esperem que us animeu a passar per la nostra festa major.

Click To Play

On no arriben les paraules, ho fa la música.

2009-07-06T17:00:00.003+02:00

Fa uns mesos vaig conèixer a Toni, estàvem en una trobada de blocaires Ebrencs, ell era un dels ponents, d’una de les xerrades, que es va portar a terme.

Hem va agradar moltíssim la manera d’expressar-se i el dinamisme que transmetia a la gent allí present, la veritat és que no vam tenir temps de parlar gaire però vaig entendre que per a tots els presents era un referent.

Curiositats de la vida, un dia parlant amb un familiar i explicant-li la trobada, em va descobrir qui era aquell senyor, ell el coneixia per haver compartit algun treball conjunt, les seves paraules van ser: “ja et pot agradar com parlar, tu no saps que és un periodista de referència i molt conegut al Penedès ?” son aquelles històries curioses que et passen a la vida, coneixes algú que també te relació amb algú al qui li expliques i finalment acabeu tots parents.

Bé, no vam acabar parents, però a partir d’aquell moment, vaig començar a seguir els seus passos, el seu bloc, les reivindicacions que feia al programa del Cuní dels diabètics i tot el que el meu cunyat m’explicava d’aquest periodista Ebrenc, resident al Penedès .

Fa unes setmanes vaig conèixer una mala notícia, que el Toni passava un dels moments més tristos de la seva vida, i avui he llegit un dels darrers post publicats al seu bloc en el que ens dona una lliçó de valor en moments difícils que inesperadament ens sorprenen en la vida.

Avui vull compartir amb vosaltres el relat del nostre protagonista i a la vegada vull dedicar-li aquesta cançó, que amb música expressa lo que les paraules ja no poden dir.

Mort la persona, neix la llegenda.

2009-07-01T15:42:00.009+02:00

Sempre he pensat, amb tot el pes que han d'arrossegar els artistes (sobretot per les “sacades” d’euros que guanyen) ; sense vida privada (com si als pobles i a segons quines cases, hi hagués vida privada), de concert en concert ( viatjant de país a país, al lio i jolgorio !!!) , maleta en mà i sense rumb fix (vull dir, maleta en mà del personal privat) , amb poc temps per a la família ( se’ls emporten a tots de gira , amb professors personals, mainaderes....) , vivint com un nòmada (embolicats en mantes com Tuaregs i amb molta austeritat) , els riscos de caure en les drogues (això ja son “palabras mayores”) , que és multipliquen al portar aquesta vida desordenada..... no se, si per tot això, val la pena sacrificar la vida per ser artista (treballant de sol a sol), la veritat és que m’ho estic rumiant (el saltar de l’anonimat a la fama).

Lo cert, i ara parlant seriosament (com si anteriorment no ho fes) amb tots aquests aspectes no els envejo gens (home ben mirat potser en lo de la fortuna que apleguen, no estaria malament un grapadet !!!) l'única cosa, possiblement per la que val la pena tant sacrifici (uff !!, Ay!!, Oi!! la ciàtica), és per la posterior celebritat que molts adquireixen ( i ara serietat).

Quin és el vostre ídol preferit ? (penseu, no sigueu impetuosos, agafeu-vos el temps que calgui) ja està? segurament que molts parlareu d’actors, músics, algun líder espiritual, escriptors, homes de ciència (aquests els hi deixem al Centpeus) ...alguns d’actualitat, però d’altres pensareu amb famosos que han desaparegut i que continuen en el record de molts de nosaltres.

El temps passa , però nosaltres( vull dir la gent d’apeu, com solem dir “los del montón”) ens encarreguem de que es continuï parlant de Elvis Presley, Marilyn Monroe , John Lennon, Frank Sinatra... encara que hagin tingut una vida desordenada, plena de misteris, encara que hagin mort amb circumstàncies estranyes o la seva vida privada no hagi estat exempta de conductes poc acceptables, els recordem per lo que han fet en la seva feina, per lo que ens han sabut transmetre, per lo que la seva música ens fa sentir i recordar.

Jo per exemple, cada cop que escoto el Nat King Cole, recordo una estimada tia que li encantava la seva veu, o el Johny Weismuller, el primer Tarzan de la història , que també se que existeix , per ella.

No cal allunyar-nos tant, qui no recorda “La Veu” el Frank Sinatra, una veu prodigiosa (ningú recorda que aquest senyor va tenir relacions amb la màfia) o ara el recent desaparegut Michael Jackson, controvertit, polèmic, amb històries fosques que giraven al voltant de la seva persona i que mai coneixerem, però amb una veu magnífica, que l’ha consagrat com el rei del pop.

Amb la desaparició d’aquesta gent, desapareix la seva presència física dalt dels escenaris, mor la persona per néixer el mite, són estels mediatics , que lluiran sempre al firmament de l'eternitat.

P.D : com en totes les sessions humorístiques m’agrada afegir-hi postdata.

Tots aquests grans personatges, son el que son gràcies a nosaltres. Així que ben mirat al costat de tots aquests estels mediatics, hi ha les nostres petites guspires que els ajuden a ser i existir eternament.

Espero que gaudiu d'aquesta cançó "guspires"

Mousse de síndria

2009-06-30T13:24:00.005+02:00

És una de les fruites que més m'agrada, especialment en aquesta època, en la que les síndries estan al seu punt.

Avui he trobat aquesta recepta de Mousse de Síndria que vull compartir amb vosaltres.

"Mousse de Síndria"

Ingredients:

Dos iogurts naturals, dues clares d'ou, 3 cullerades de sucre, gelatina 6 fulles aproximadament, mitja sindria.

Preparació:

La utilització de la gelatina és una mica complexa, primer s'ha de deixar a remull i posteriorment s'ha de posar en contacte amb líquid calent per a que és desfaci.

Netejarem la síndria de llavors i la triturarem amb el sucre, ho posarem en un recipient al foc i incorporarem la gelatina, tot ben remenat.

Els iogurts els barrejem amb una mica de sindria, que haurem reservat per posteriorment incorporar a la resta que tenim al foc.

Muntem les clares a punt de neu i un cop la barreja del foc estigui freda, les incorporem poc a poc. Ho aboquem a unes copes individuals i ho deixem unes hores per a que agafi consistència a la nevera.

Avui coca de Sant Joan

2009-06-25T09:05:00.003+02:00

Aquesta és una coca "col.laborativa" la Cristina ens ha enviat la imatge de la que ella va elaborar el passat dimarts.

La recepta també esta extreta d'una pàgina on hi podreu troba d'altres receptes típiques de les Terres de l'Ebre

Que vagi de gust, i una nota per la Cris "guardame'n un trosset, fa una pinta...."

Imperiències, un viatge als sentits de la natura.

2009-06-22T13:33:00.007+02:00

Us heu parat a pensar mai la finalitat dels nostres viatges ? Emprenem un viatge pensant amb el que ens em d’emportar, la roba, les sabates, els mapes, plànols., el que visitarem, on dormirem ...tot fins l’últim detall per a que no ens sorgeixi cap imprevist.

Pugem a l’avió, agafem el tren, el cotxe , rumb al nostre destí i allí comença el viatge per descobrir civilitzacions antigues, per gaudir d’un ambient natural o provar la gastronomia típica del lloc en concret.

Molts cops tants preparatius i les ganes de sortir de la rutina diaria, fa que el nostre viatge finalitze amb dos dies i que no l'assaborim intensament.

Quan sortiu de viatge gaudiu de totes les percepcions que el paisatge ens pot transmetre?

Sabem viatjar amb calma, contactar amb el que ens envolta?

Quan passegeu per una paratge natural ,escolteu el silenci, visualitzeu la seva bellesa, teniu percepció de la tranquil·litat o el que el paisatge ens diu?

Imperiències és un nou projecte pioner a tot Catalunya , sorgit al mateix cor del Delta , amb la intenció que el visitant conecti amb la natura, amb el seu interior, amb les emocions amagades, amb el despertar de la vida.

No us apeteix menjar unes ostres des de les mateixes muscleres on creixen? conèixer itineraris en els que es percep la petjada dels nostres avantpassats ? o fer una estona de meditació conjunta per desconnectar ?

Itineraris com "El riu de les emocions" "El jardí de la meditació de les Imperiències" " En busca del Talisma del Delta" "experimentar amb els sabors del Delta" ens faran descobrir una nova manera de fer turísme, conectar amb la natura i assaborir cada instant que transcorre per aquests paratges únics i insòlits.

Aprendre a escoltar el nostre cor i fer renàixer emocions que ens faran sentir plens de vida és el que descobrirem amb aquest viatge al cor de les Terres de l’Ebre.

Es toca, sense ser tocat

2009-06-17T17:18:00.003+02:00

Heu escoltat mai l'instrument que es toca sense ser tocat? Jo el vaig descobrir assistint a un concert de “ La Oreja de Van Gogh” en el que em va sorprendre el seu estrany so, una mescla de música futurista o violí celestial.

Doncs desprès de fer la recerca oportuna he descobert la musica del “theremin”.

Aquest fou creat l’any 1919 per Lev Termen (Léon Théremin) (1896-1993), va ser un dels primers instruments electrònics de la història.

Consisteix en una caixa amb dues antenes, horitzontal i vertical, que controlen respectivament volum (fort-fluix) i to (nota aguda-greu).

En un principi s'anunciava com a "l'instrument que es toca sense ser tocat", perquè no hi ha contacte físic entre l'intèrpret i l'instrument, sinó que aquell allunya o apropa les mans a les antenes, que reaccionen a la capacitància del cos humà, introduint variacions de to o volum.

El seu so, sense cap mena de modulació o variació al llarg del temps més que les introduïdes pel thereminista, pot recordar el d'un violí electrònic.

La tècnica d'interpretació del theremin és extremadament complicada, la qual cosa l'ha relegat massa sovint a generador d'efectes especials. El seu so és un clàssic dels films de terror o ciència ficció dels anys 50 i 60. Tot i així hi ha alguns thereministes de renom, com Clara Rockmore o Lydia Kavina, que l'han explorat i adaptat al repertori clàssic.

Així que avui us recomano una versió de “Claro de Luna” de una de les thereministes més conegudes Lidia Kavina.

Una rialla,,,natural

2009-06-17T12:22:00.002+02:00

Avui us ofereixo una rialla de la mateix naturalesa que m'ha arrivat recentment i que esta il.lustrada per aquesta frase:

"Si fins i tot la natura somriu oferint-nos una imatge com aquesta, ¿digue'm perquè no pots tenir avui un bon dia? "

Història d'un nen Saharaui

2009-06-17T11:04:00.003+02:00

Encara recordo com una família acollidora d’un nen sahraui m’explicava , que lo que més el va sorprendre de tota la seva estada al nostre País, fou el primer cop que va veure com l’aigua sortia de l’aixeta amb un gest senzill, "es va passar tota l’estona obrint-la i tancant-la".

Aquesta anècdota il·lustra moltes altres històries que aquest proper divendres a les 19’30 de la tarde i al Centre Cultural de Santa Bàrbara es podran escoltar, en una xerrada , que en el marc del programa Vacances en Pau, organitza l’ONG ebrenca Teps “Terres de l’Ebre amb el Poble Saharaui” i també amb la col·laboració de l’entitat Blocaire Ebrencs.

Durant cada xerrada, s’explicarà l’estat actual i la història del conflicte polític, la situació als camps de refugiats de Tindouf (Argèlia), d’on provenen els xiquets. També es farà una presentació de les activitats de l’ONG TEPS i s’explicarà la situació de les TIC al Sàhara, amb especial atenció a internet i els blogs, les telecomunicacions, els mitjans de comunicació i la premsa, entre d’altres.

En les mateixes xerrades la ONG TEPS posarà a la venta materials i productes per ajudar al seu sosteniment econòmic així com un sorteig d'un sopar entre els assistents al Restaurant Paiolet de Tortosa.

I ara us deixo amb unes imatges que il.lustren les històries dels refugiats de Tindouf.

Una imatge val més que.....

2009-06-16T09:18:00.003+02:00

Una fidel lectora a la que jo anomeno "la Senyoreta" m'ha enviat aquesta magnífica imatge de Santa Bàrbara a les 21 h. d'ahir dilluns.

Quins pensaments inunden la vostra ment amb aquesta imatge?

Tiramisú de meló

2009-06-15T12:57:00.003+02:00

Avui he llegit una recepta de Tiramisú de meló molt refrescant i que semba boníssima, així que vull compartir-la amb vosaltres.

Ingredients:

Mig meló, 400 grs. de mascarpone, 4 rodanxes de pinya, 25 cl. nata muntada, 10 cl. de llet de coco, 100 grs. sucre, 2 cullerades coco ratllat, 8 carquinyolis picats.

Preparació:

Trossegen el melo i la pinya.

Mesclar en un bol el mascarpone, el sucre, la llet de coco i afegim la nata muntada. Muntem el pla en una safata, hi posem la meitat dels carquinyolis aixafats, al damunt la meitat del mascarpone i la fruita, repetim l'operació amb els carquinyolis, la crema , les fruites ho acabem amb coco ratllat, ho deixem a la nevera durant una hora i servim.

Com en totes les receptes, hi ha ingredients que podem canviar i afegir-ne d'altres això depèn del gust del consumidor.

Amb aquest final....no puc !!!

2009-06-11T15:26:00.002+02:00

És així i ho he provat molt cops, però no puc, arribat en aquest punt de la pel•lícula , les llàgrimes brollen per enteranyinar-me els ulls i no deixar-me arribar fins al final de la mateixa.

Llavors hem pregunto: “com es pot arribar a ser tant bon actor?; Com amb una senzilla mirada, en un gest es poden transmetre tants sentiments ?"

És amb aquestes reflexions , que t’arriben quan gaudeixes d’una bona pel•lícula , que entens que al mon del “cel•luloide” hi ha grans actors i n’hi ha d’altres que passaran sense pena ni gloria.

Los Puentes de Madison (‘The Bridges of Madison County’, 1995), esta basat en la novel•la homònima de Robert James Waller.

Ens situa a l’any 1965 i narra la història de Francesca , una ama de casa solitària d’origen Italià i resident a Iowa, m’entres el seu marit i dos fills es troben de viatge, Francesca coneix a un fotògraf que ha anat a Madison a fotografiar els seus ponts, i a partir d’aquí ....tant si l’heu vist com no us la torno a recomanar, es un bon exercici tornar-la a mirar, segurament descobrireu alguna escena que us ha passat desapercebuda.

Ah !!! i ara l’escena amb la que no puc...mocador en ma, preparats per soltar algunes llàgrimes?

Copa, LLiga i......

2009-05-27T11:30:00.002+02:00

No soc una fervent seguidora del futbol però quan hi ha aconteixements destacats com el d’aquesta nit, en la que el nostre equip s’hi juga molt, m’agrada també formar part d’aquest grup de seguidors “Culers” que viuen amb passió el joc del Barça.

I es que senzillament assistint al Camp Nou, per veure un partit qualsevol d’aquest equip , et fa entendre aquest sentiment Blaugrana, que en moments ens fa estar tensos, per esclatar amb crits de victòria al veure marcar un gol i que ens irrita quan les coses no van com els aficionats voldríem, que ens fa retre honors als jugadors pel bon joc o en uns instants enviar-los a repoblar la lluna per no assolir els objectius marcats.
Que contradictori veritat tenir tants sentiments contraposats i que depenen tots de la direcció d’una pilota ?

El Barça avui te una cita amb la història, aconseguir el triplet per poder cantar amb consciència allò de “ COPA , LLIGA, CHAMPIONS”
Uns 20.000 afeccionats Blaugrana vibraran a Roma enfront del Manchester United i nosaltres des de casa amb celebracions en família, amics a la plaça del poble ( alguns fins i tot hi posaran pantalles per posteriorment celebrar la victòria tot junts) esperem gaudir d’aquest inoblidable partit, i dic inoblidable perquè tant si perdem com guanyem, serà recordat per tots.

No ens deixem emportar per l’eufòria, és senzillament un joc en el que hi pot passar de tot, però el nostre sentiment Blaugrana avui ens unirà a tots amb un sol crit Barça, Barça, Barça....

Platerets i Cassoletes al "3cat24.cat"

2009-05-25T22:50:00.003+02:00

Avui he tingut una grata sorpresa i si us he de dir la veritat m'he quedat de pedra ,quan el "3cat24.cat" ha mostrat el blog "Plateretsicassoletes" a les seves recomanacions diaries.

Tenia constància que realitzaven diariament aquesta tasca , per potenciar i donar a coneixer la blogosfera Catalana, un suport important per als que formem part d'aquest colectiu de blogaires, però res més lluny dels meus propòsits, el que algun dia es fixesin amb el meu modest blog.

Si us he de ser sincera aquest blog personal, va sorgir com una iniciativa per donar a coneixer a la gent més propera alguns pensaments, activitats del meu poble o de les Terres de l'Ebre, reflexions, receptes de cuina, un blog sense un perfil concret però amb ganes de compartir, d'experimentar amb les noves tecnologies, aprenent dia a dia i sobretot de coneixer d'altres blogs amics, que algun cop han deixat els seus comentaris i amb el que fins i tot s'han creat vincles d'unió personal.

Entenc que no és un blog amb grans seguidors, tampoc és la meva intenció, ni téuna definició clara, no és de política, ni de cuina, ni de literatura, que ha tingut com d'altres blogs els seus dalt i baixos, dies que escrius i setmanes que no fas cap aportació però per a mi és com una mena de llibre de Bitàcora que m'ajuda a recordar, compartir, aprendre, conèixer i com avui amb aquesta recomanació entra per un moment en la teva vida i fer-te veure que al món blogaire hi ha diversitat d'opinions, de pensaments, de maneres de fer , que ens agradaran o no , però que estan aquí i formen part de la diversitat cultural del nostre país.

Cullereta

P.D Lo més important per a mi dels blogs és que la gent pot opinar i expressar-se lliurement i aquesta és la riquesa del nostre país, encara que no siguis un gran il.lustrat el teu pensamet i la teva opinió també importa.

"La Bella y la Bestia" el musical

2009-05-23T09:32:00.009+02:00

La Unió Musical Jaume Balmes de Santa Bàrbara va organitzar un viatge per disfrutar del musical de “La Bella y la Bestia” donat que els mateixos músics estan preparant algunes de les peces musicals d’aquest espectacle.

Ahir ens vam desplaçar a Barcelona al “Barcelona Teatre Musical” per gaudir d’aquest espectacle. Des de que l’any 2000 va ser sotmès a una remodelació (recordem que era un pavelló inaugurat l’any 1955 en motiu dels jocs Mediterranis) aquest Teatre ha albergat els musicals més prestigiosos que s’han fet al nostre país, jo recordo haver estat pel Musical Gaudí i també darrerament pel més que premiat Mamma Mia.

El musical es va estrenar el mes de febrer i amb tant sols dues setmanes es van vendre 50.000 entrades, però no m’estranya, aquest espectacle ha captivat el públic de Barcelona i de tot Catalunya es molta la gent que es desplaça a la capital Catalana per veure’l.

Tant si teniu nens a la família com si senzillament voleu gaudir d’un espectacle ple de llum, color, uns decorats magnífics, unes veus fantàstiques, una musicalitat perfecta, una obra que et transporta en tot moment a aquesta magnifica pel•lícula de Disney, no us l’heu de perdre, segurament voldreu repetir.

Cal recordar que la Bella y la Bestia esta considerat ja un clàssic modern, va començar a representar-se l’any 1994 i ha estat un dels espectacles de major permanència a Brodway

Podria explicar-vos el paper magnífic que fan els actors i fins i tot uns petits “chips” que son aplaudits amb ganes pel públic més petit, però millor que ho comproveu vosaltres mateixos.

Els crítics d’aquest espectacle diuen:

“Un espectáculo destinado a batir récords”
César López Rossell. Crítico El periodico de Catalunya

“Entretenida, escenográficamente espectacular y musicalmente brillante”
Santiago Fondevila. Crítico La vanguardia.

“La magia del musical “La Bella y la Bestia” enamora Barcelona”
La Vanguardia.

“En cuanto la Señora Potts entonó las primeras notas de 'Se oye una canción' fue como si la magia se hubiera esparcido en el teatro”
La guía del ocio.

A més sempre us pot passar com a nosaltres que vam trobar a la cantant Lucrecia i va accedir molt amablement a signar autògrafs i fotografiar-se amb els seus seguidors més petits.

Voluntaris de "La Caixa" al Delta de l'Ebre

2009-05-17T18:51:00.005+02:00

Dies enrere el Delta de l’Ebre es va omplir d’una espècie de “follets blaus” que van inundar diverses hectàrees, d’ una zona propietat de la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre, amb l’objectiu de reforestar el parc i millorar el paisatge i la vida de les diferents espècies d’animals que nien a la zona.

Foren més de 300 arbres els que els voluntaris de “La Caixa”, conjuntament amb l’experiència dels del Parc Natural, els que van realitzar aquesta plantada d’arbres amb especies tant diverses com salzes, àlbers, verns , pollancres i tamarius.

La jornada va començar de bon de matí, amb repartiment de samarretes, abraçades de companys que feia temps que no coincidien i presentacions familiars dels voluntaris de La Caixa.

En total uns 70 voluntaris de procedències diverses de les Terres de l’Ebre i també de Tarragona Capital.

Una activitat important per la cohesió de grup d’aquesta entitat bancària però també de col•laboració per preservar un dels espais naturals més importants del nostre país, prendre’n consciencia i també transmetre-ho als més petits.

Click To Play

LOVG

2009-05-16T13:01:00.003+02:00

Senzillament perfecte. Sobren les paraules, per expressar la sensació que ahir vam viure al camp de la Fanecada d’Alcanar.

Davant una multitud de més de 3000 persones, arribades d’arreu de les Terres de l’Ebre i del nord de Pais Valencià, el grup de Donosti ens van fer vibrar amb el seu últim treball “ a las 5 en el Astoria “, combinant-ho amb els temes més exitosos dels seus darrers enregistraments.

La Orea de Van Gogh continua sent la Oreja de Van Gog, amb l’essència a la que sempre ens tenen acostumats. La sensacional veu de Leire, que va saber guanyar-se al nombrós públic, amb la seva simpatia i animació constant.

Amb un directe que molts altres grups del panorama musical desitjarien tenir , només podem encoratjar-los a continuar amb la seva essència, les seves cançons compromeses i la seva qualitat humana que vam tenir el gust de compartir.

LOVG senzillament perfectes.

Click To Play

Elecció Pubilles i Balls Típics

2009-05-14T08:15:00.002+02:00

La trilogia de Sant Gregori finalitza amb aquestes darreres imatges, son les de la elecció de la Pubilla Major i Pubilleta Infantil que ens acompanyaran aquestes properes Festes Majors 2009 a la localitat.

També podrem gaudir de les imatges dels Balls Típics que gràcies als Tallers de Festa es van realitzar amb la participació del grup de danses tradicionals Saragatona.

Click To Play

Santa Gregori II "Representació Teatral"

2009-05-11T21:13:00.004+02:00

Això possiblement s'assemblarà a la trilogia del "Senyor del Anells" però crec que val la pena compartir aquestes fotografies amb la gent que en tingui ganes de visualitzar-les uns minuts.

En aquesta ocasió seguirem amb la festa del Co-Patró Sant Gregori, veurem l'ajuntament amb el procès d'engalanament dels Tallers de Festa, també els artistes del Grup Teatral Planer que ens van fer una petita representació teatralitzada de l ‘acte de constitució del primer ajuntament provisional que va tenir el municipi en data 12 de Març del 1822.

També hi veurem els caps grossos que en motiu dels 30 anys de l'APA ha realitzat l'artista local Regina Pla, el grup de balladors de Jotes que també van participar de la festa, les pubilles d'aquesta any, l'alcalde i els regidors del consistori amb els vestits tradicionals.

Espero que us continue agradant especialment aquests Planers Absents que no poden gaudir de les festes del seu poble.

Click To Play

Sant Gregori a Santa Bàrbara

2009-05-10T22:43:00.006+02:00

Santa Bàrbara ha celebrat com cada any, la tradicional festa de Sant Gregori.

Entre els molts actes , i dels que us en mostrarem un bon grapat, no puc evitar el fer hores extra i que pugueu visualitzar, algunes de les imatges més destacades del dia.

La festa de Sant Gregori, ha tingut el seu punt àlgit avui diumenge, amb els comerços al carrer engalanats per a l'ocasió, vestits tradicionals, carruatges i cavalleries decorades, l'ajuntament amb un guarniment esplendoròs , gràcies als Tallers de Festa Tradicionals i l'assesorament del Boix Verd, en fi, per als que s'ho han perdut, avui us mostrem un bon grapat d'imatges, demà més.

Click To Play

Falles Benicarló 2009

2009-03-15T09:10:00.005+01:00

Ahir es va realitzar la "plantà" de les Falles Valencianes.

Tot i que no és una tradició Catalana, penso que a la gent de les Terres de l'Ebre ens atrau anar-les a veure, especialment perquè tenim un poble molt proper com es Benicarló, que també es un bon representant d'aquesta tradició i punt de referència.

El treball realitzat pels "Mestres Falleros" es fantàstic, com poden aconseguir aquest equilibri perfecte de "ninots" que sembla vulguin arrivar fins al cel ?

Ahir Benicarló estava ple, i això que n'hi havia moltes falles, que encara no estaven plantades del tot , coets i més coets, Falleres, música en viu, xurros i bunyols....en fi ,una tradició arrelada a la Comunitat Valenciana.

Quina llàstima que tant de temps de creativitat i de despesa econòmica hagi de finalitzar cremant-se a la foguera, però aquest és un altre debat, ara a gaudir de les Falles de Benicarló....només d'algunes, que amb tant de coet ,Cullereta es va espantar i varem tenir que plegar abans d'hora.

Click To Play

Inaguració Fira de l'Oli i l'Espàrrec a Godall

2009-03-15T08:30:00.004+01:00

Sortosament amb l'excusa de posteriorment publicar-ho al bloc, intento no perdrem cap esdeveniment del territori i fins i tot aquest cap de setmana de fora les nostres comarques que més endavant ja us explicaré.

Ahir per la tarde es va realitzar la inaguració de la Fira de l'Oli i l'Espàrrec de Godall, arriva ja a la 6ena edició.

Aquest any la Fira va ser inagurada per Marina Soler, secretaria de la D.O Baix-Ebre Montsià, al mateix temps és va presentar el nou oli amb aquesta Denominació "Lacrima Olea".

El més singular d'aquesta fira , és que guarda l'encant de les fires tradicionals, petiteta, acollidora, amb expositors del mateix poble, de pobles veins o fins i tot algun de més forani.

Les diverses entitats que en prenen part, organitzen borrainades o altres plats típics del poble, l'esmorzar popular els matins de fira és l'acte més multitudinari on es poden degustar entre d'altres plats les típiques truites d'espàrrecs.

Aquest any, si visiteu la fira, podreu veure una exposició de Mercé Rodoreda, també hi es present la Taula del Sénia amb molts triptics de tot el que s'organitza als pobles que en formen part, també una exposició de pintures i de fotografies de la gent del poble.

Us en mostro algunes fotografies, no totes, ja que si podeu millor visitar-la, avui encara esteu a temps.

Click To Play

Un nou inquilí a casa.

2009-03-13T15:41:00.001+01:00

Avui hem rebut la visita d’un nou inquilí a casa, la veritat es que a Cullereta li ha fet molta il•lusió tenir que compartir un cap de setmana amb algú diferent dels que formem part de la família, és la novetat.

Amb l’arribada d’aquest nou amic, ho hem tingut que adequar tot , Cullereta ja ha preparat amb molta cura el lloc destinat per al seu descans, ens haurem d’adaptar duran tus dies als seus horaris a l’estil de vida, hem tingut que sortir a comprar per omplir la nevera ja que la seva alimentació es molt estricta.

L’hora més motiva ha estat el temps de presentacions, a tots ens ha agafat per sorpresa la visita d’aquest nou amic.

Quan ha arribat el pare de Cullereta i l’ha vist amb ella compartint jocs ha estat una sorpresa fins i tot per a ell i amb cara de sorpresa m’ha preguntat: “ja ens adaptarem? ens l’hem d’emportar per tot? ... quines coses em preguntes!! Clar que sí, si tenim un convidat ha d’estar amb nosaltres tot el dia.

La primera sortida serà aquesta tarda, hem d’anar al metge a visitar a Cullereta i el nostre amic també ens acompanyarà.

Tot i que darrerament ell ja esta un poc habituat als canvis de família, ho farem tot molt fàcil perquè s’integri a les nostres vides, per un cap de setmana.

Les senyoretes de l’escola han estat les responsables d’aquest intercanvi, i a mi hem sembla una bona manera d’aprendre a compartir, un idioma diferent, l’aprendre a tenir responsabilitats encara que siguin amb un trosset de roba sense ànima ….us el presento, és en Panxeta el nostre nou inquilí. !!

WHAT DO I KNOW !!

2009-03-13T14:06:00.004+01:00

Avui per als que encara no heu disfrutat de la música de Juan Zelada, us vull presentar aquest primer senzill que esta promocionant "WHAT DO I KNOW" la veritat és que tan aviat la vaig escoltar-lo em va agradar, crec que es un cantant que promet.

Nascut a Madrid i afincat a Londres, Juan Zelada no vol encasillar-se en cap estil concret, és un home de món i la música ens transporta a aquest mestisatge multicultural.

Exposició al Centre Terracota de Jordi Valls

2009-03-01T00:17:00.004+01:00

Jordi Valls, artista afincat a Sant Bàrbara (Montsià) ha inagurat al Centre D'Interpretació de la Terrissa de la Galera, l'exposició de Pintura "Paisatges de les Terres de l'Ebre"

L'exposició mostra una visió particular de l'artista, de diversos paisatges Ebrencs i algunes zones de França, on esta estretament relacionat, amb Aquarel.les, acrílic i tinta.

Aquesta es podra visitar de dimecres a divendres de 9'30 a 13'30 així com dissabtes, diumenge i festius de 12 a 14 h.

En la seva inaguració, l'Alcaldessa de la Galera lloava el treball fet pel mateix Jordi Valls durant aquests darrers anys amb pintures que ens acosten al paisatge de casa nostra.

El Pintor agraïa emocionat al nombros públic assitent el seu suport, especialment en aquests difícil moment que passa, degut a una greu malaltia.

En la mateixa exposició és va poder degustar un aperitiu realitzat per "La cuísíne à mamie" un nou concepte d'aprendre cuina i idiomes, adreçat als més petits de casa, i que properament veurem sorgir en força al territori.

I ara en fem un pica-pica.

Click To Play

Molí de Rafelet

2009-02-24T21:57:00.008+01:00

Mira per on aquets dies m'he aficionat als reportatges. Tot i això veig que encara he d'entrenar-m'hi força per millorar.

El passat dijous Llarder vaig anar amb una colla de companys a visitar el "Molí de Rafelet" a Deltebre, una família que conec des de sempre i a la que aprecio molt; gent treballadora, amb inquietuds i ganes, amb molts projectes de futur, entre els quals el d'oferir properament una varietat d'arròs reserva de la que ja en parlarem en el seu moment.

Però abans de veure el petit, casolà i modest reportatge, fem un poc d'història del Molí.

Rafael Margalef Bertomeu, des de l’any 1935 es dedica a l’elaboració d’arròs, i fruit de la seva experiència en el sector, l’any 1945 construeix un molí de fusta amb el distintiu "Collitapròpia”.

Els Germans Margalef, la segona generació, han conservat el mateix procés d’elaboració des de fa 60 anys per produir un arrossos amb unes grans propietats culinàries. És un arròs amb un sabor excepcional i una cocció més curta que l'habitual.

Dins les varietats que ofereixen destaquen l'arròs Bomba i Bomba integral i l'arròs Marisma i Marisma Integral.

Actualment es l’únic molí de fusta al Delta de l’Ebre amb un procés d’elaboració artesà i tradicional.

I ara per fer-ne un tastet, un video que serà el primer que us mostro i espero que us agrade

Click To Play

Imatges Carnaval de Santa Bàrbara

2009-02-23T16:11:00.006+01:00

Aquest cap de setmana el bloc de Platerets i Cassoletes no ha parat, de festa en festa, hem captat diverses imatges generals del carnaval de Santa Bàrbara i també dels premiats al mateix.

Tot i que els carnavals no estan gaire arrelats a la nostra localitat, l'important impuls que els darrers anys s'ha fet des de l'ajuntament amb premis economics força atractius, ha fet que aquesta tradició no desaparegui, sinó tot el contrari, cada any hi ha més participació.

Per diversos motius no vaig poder recollir totes les fotografies que hauria volgut, tot i això us presento una mostra almenys dels premiats als carnavals.

Imatges de la Fira de l'Oli de Jesús

2009-02-22T23:30:00.004+01:00

Un any més, Jesús, ha acollit la fira de l'Oli, una exposició del millor oli de les Terres de l'Ebre, però també una exposició de la cultura tradicional que envolta el món de l'oli, de la música d'arrels, exposicions, xerrades de nivell, gastronomia, festa....

Com tots els anys no me l'he volgut perdre i us mostro algunes imatges que he pogut captar, espero que us agradin i l'any vinent ens trobem a Jesús.

Click To Play

Somriu

2009-02-16T21:49:00.003+01:00

Ja torno a estar aquí, cada cop em resulta més díficil pel temps, però tinc ganes de continuar compartint amb vosaltres històries, reflexions, receptes, vivències, música.

Avui tornarem a escoltar un altra joia musical, un tema composat per Charlie Chaplin, per la pel.licula Tiempos Modernos de l'any 1936.

Posteriorment John Turner i Geoffrey Parsons, hi van ficar la lletra l'any 1954 per aquest tema que ha estat interpretat per Barbara Streisand, Nat king Cole, Westlife o el Michael Jackson entre d'altres.

Tot i que les versions són totes magnífiques, avui us proposo la de Michael Jackson ....Somriu encara que el cor estigui trencat o que tot ho veguis fosc, potser demà el sol tornarà a lluir.

L'era dels Match Makers

2009-02-09T17:38:00.006+01:00

Llegia que la família ja no és lo que era, l’alliberament de la dona, les parelles homosexuals, el divorci...tot i això l’amor sí que continua sent.

Des de que naixem tenim l’objectiu de sobreviure però també de ser feliços, i relacionat directament amb la felicitat ,està l’amor.

Tot i que en els últims 10 anys el nombre de separacions s’ha triplicat també és cert que amb la crisi la cosa esta començant a davallar, llegia l’estadística publicada a Sevilla i que constata que amb aquest darrer any, la crisi ha contribuït a que les separacions hagin baixat fins un 20% .

Diuen que el 80 % dels divorciats ho tornen a intentar però de manera diferent.
Als anys 20 les relacions s’establien en els actes socials, als 40 ja es manifestaven en públic, als 50 els nuvis van començar a tenir més privacitat.

Ara el panorama ha canviat, ara es lliga als bars de copes, les speed datings (cites ràpides) els match makers (assalariats que s’encarreguen de buscar parelles personalitzades als seus clients) i sobretot Internet, el 43% d’Espanyols asseguren haver entrat a la xarxa per trobar parella.

I amb aquestes dades a la ma vull fer diverses reflexions: “Tenim poc temps per trobar parella però volem estar acompanyats, tenim poc temps per trobar-nos amb els amics però utilitzem les noves tecnologies per fer-ho, tenim menys diners, i espero que això ens faci no prendre’ns a la lleugera decisions que abans amb un cop de talonari estaven solucionades. Tindrem crisi, no tindrem feina, potser haurem de prescindir de sopars de luxe però no deixem allò que ens fa ser feliços...

La música de sempre amb Seal

2009-02-06T15:54:00.005+01:00

Fent una ullada a les entrades del blog, he anat recordant que fa temps que no parlem de música i en l'actualitat hi ha temes que val la pena escoltar

Un d'aquest temes és el que ens ofereix el cantant i compositor Seal, el mes de novembre passat publicava un disc carregat de clàssics de la música soul. En aquest sisè treball d'estudi "soul" és un disc carregat de música negra de la dècada dels anys 60, entre els títols em quedo amb el seu primer senzill "A Change is Gonna Come"

Aquesta cançó era del Sam Cooke, i segons he pogut saber la va escriure després d'escoltar "blowing in the wind" del Bob Dylan. Avui al Remember When... cançons amb història música per al record adaptada als intèrpreds actuals.

De Sants i Coquetes....

2009-02-03T13:21:00.002+01:00

Encara recordo aquest dia: “ preparàvem la cistella, uns trossets de pa, unes galetes Maria, unes quantes massanes i les coquetes del Sant, les que portaven una creu al damunt” .

Anàvem a missa amb el cistell ple i tapat per un drap i quan el mossèn procedia a la benedicció trèiem el drap del damunt per a que quedés tot ben beneit. Llavors abans de menjar-se la coqueta en qüestió, s’havia de resar un “Parenostre” per a que el Sant et guardés de la tos.

Son tradicions que encara hi ha qui les manté, hi ha qui s’ha encarregat d’ensenyar-les de pares a fills, com una mena de ritual.

Hi havia tardes que en sortir de l’escola preparàvem les coquetes del Sant . Avui per al blog he buscat la recepta i almenys virtualment recordarem aquesta Onomàstica.

Tot i que nosaltres ho anomenem coquetes de Sant Blai, hi ha moltes zones del país que es denominen Blaiets, avui els descobrirem amb un blog “no tot són postres...a la cuina” que val la pena de visitar-lo de tant en tant.

Blaiets:

Necessitem:
• -125g de mantega
• -125g de sucre
• -2ous sencers
• -una culleradeta de llevadura Royal
• -300/350g de farina (segons la que prengui)
• -una bona cullerada de sucre avainillat
• -un ou per pintar
Es bat la mantega amb el sucre fins que es torna una pasta fina i blanca.A part, es baten els ous fins que són ben esponjats i es barreja tot. S'hi posa el llevat, la vainilla i la farina.

s'amassa, fins que queda una pasta llisa i s'aplana, al taulell de cuina, amb el corró. Es tallen els blaiets amb el motlle.

S'escriu el motiu amb un escuradents, a no ser que tingueu el motlle del sant ( no és el meu cas), aleshores us surt la galeta amb el Sant estampat.

Es pinten amb l'altre ou batut i es posen en una llauna de forn, damunt de paper vegetal. Es couen al forn un quart, es treuen i es deixen refredar.

La Força d'un Batec a Tortosa

2009-01-30T09:38:00.002+01:00

Cinta Barberà, afectada de càncer i amb un pronòstic de només tres mesos de vida, va tenir que viure l’experiència d’un transplantament de cor artificial únic fins al moment realitzat al nostre País.

Aquesta experiència que va viure l’any 2007 va fer que la seva vida dones un canvi significatiu en tots els sentits.

A Cinta totes les seves vivències, la van fer reflexionar i les volia transmetre d’alguna manera a tota la gent que es trobava amb la seva situació, patint una greu malaltia. Durant aquest temps Cinta va començar a relatar la seva experiència, percepcions, sentiments, sensacions i en col•laboració amb el seu Fisioterapeuta Estebe Boch va decidir tirar endavant la publicació d’un llibre “La Força d’un Batec” de la Editorial Magrana.

El Llibre es presenta dissabte dia 31 a la biblioteca Marcel•lí Domingo de Tortosa a partir de les 10’30 del matí, tot i que la seva autora no el vol qualificar d’un llibre d’auto ajuda, pensa que la seva lectura pot contribuir a la reflexió i a la confiança.

Cinta Barberà durant la seva malaltia l’única ajuda econòmica que va rebre fou de la Federació de la lliga contra el càncer de Tortosa, es per això que part dels diners que es recolliran amb la venda del llibre aniran destinats a la lluita contra el càncer.

Resum llibre: “Quan tot semblava haver-se posat a lloc per última vegada, la vida la va enfrontar a una última prova: un càncer de mama les conseqüències del qual van derivar en una insuficiència cardiaca que va fer necessària una intervenció extrema ja que no era possible un trasplantament. Els cardiòlegs i cirurgians de Bellvitge van implantar a Maria Cinta un cor artificial que, com si fos un «fisioterapeuta» interior, la va mantenir amb vida fins que el seu propi múscul cardíac, gairebé miraculosament, es va recuperar en menys de quatre mesos i mig. I el cor de la Maria Cinta va començar a funcionar. Aquesta és una història de superació d´una dona extraordinària que va saber mantenir la vitalitat, l'alegria i la força malgrat els nombrosos obstacles que la vida va interposar en el seu camí i en el de la seva família. Una experiència vista a través del prisma intel"ligent, reflexiu i commovedor del seu fisioterapeuta i amic Esteve Bosch de Jaureguízar”

"La Mala Educación"

2009-01-29T16:33:00.006+01:00

Efectivament, aquest era el títol d'una pel.licula de Pedro Almodovar, però avui reflexionarem sobre aquestes paraules textuals.

Molts cops els pares ens qüestionem si el que fem pels nostres fills, la manera d'educar-los és la correcta.

Sincerament el que avui en dia els pares ja s'ho plantegin significa que els interessa com evoluciona el seu fill, en un món on cada cop es perden els valors es important que es reflexione sobre els mateixos.

Tot i això ,hi ha moments en que és difícil saber, el camí ha escollir, ho estaràs fent bé? serà un malcriat en potencia?

Us recomano aquest article del blogaire habitant-global , avui l'he descobert per primer cop fent una ullada a blogs amics i m'ha agradat la reflexió que en fa.

Hay muchos niños hoy día que realmente necesitan escuchar con más frecuencia la palabra "no". Aunque, al mismo tiempo que invertimos tiempo, dinero y energía en ayudar a nuestros chicos a tener un currículo impecable, tendemos a titubear cuando se trata de impartir disciplina. Parece más fácil decir sí a jugar una hora más con la videoconsola o a que dejen su cuarto desordenado. Pero los niños necesitan disciplina y firmeza de vez en cuando. Los límites les ayudan a sentirse seguros y a estar preparados para la vida en un mundo construido a base de compromisos y reglas. A veces, los niños necesitan que les digamos "no".

Carl Honoré (Autor de Bajo presión i tambè de l'anterior Elogio de la lentitud)

Aquest dies, he vist en la CNN una entrevista a Carl Honoré, autor dels llibres citats més amunt. Ha estat d’una eloqüència aclaparadora que posa a la llum els vicis i mancances en matèria paterno-educativa dels nostres dies. Tots tenim presents casos reals de les nostres famílies, que mostren aquests errors educatius, on el primer perjudicat és l’infant que rep la sobreprotecció paternal. Aquesta actitud dels pares, i dels avis, esta fent créixer els infants en la falsa, nefasta i perillosa idea de que són els petits déus de la casa, als qui tot està permès, des del més absurd caprici fins la més pueril marranada. Sovint, els adults responsables de la seva educació ens comportem con submisos vassalls dient amén a tota criaturada que broti de l’escambell on hem enlairat el rei i senyor de la casa.

Exercir l’autoritat vers els fills no és un privilegi, és una obligació social i hauria de ser un mandat constitucional, i la seva infracció contemplada en el codi penal. Els adults tenim, també, l’obligació de marcar els límits del què està bé i del què no s’ha de permetre per molta ploranera que l’infant aboqui, irat, sobre el terra del mercat, del jardí o del saló imperial de casa. Cal anar en compte i no confondre: educar en la llibertat amb educar en el lliberticidi del petit tirà contra la raó, ni educar sense violència a educar sense autoritat. No hi ha cap dubte: els errors sempre tenen conseqüències i en definitiva qui patirà els prejudicis dels nostres errors són els nostres fills, nebots o néts en la futura societat on viuran sense l’acotxament dels adults maleducadors.

La història de "El Bardo"

2009-01-26T21:09:00.004+01:00

Música per escoltar, per ballar, per reflexionar, per reivindicar, cançons que dificilment entenem, però ens transmeten alguna emoció.

La música ha canviat moltíssim, ha evolucionat, però n'hi ha que encara es queden amb aquestes cançons nostàlgiques que explicaven històries d'amors perduts, de passions desenfrenades, d'emigrants, històries de la vida.

L'altre dia vaig escoltar per la ràdio Antonio Machín (un poc extrany actualment escoltar aquestes grans veus dels boleros dels anys 30) amb una cançó d'una història tristíssima "El Bardo" (quasi que ploro escoltant-la ).

Un Bardo era una persona que s'encarregava de transmetre les històries, llegendes o poemes del poble. Aquesta és força curíosa i la veritat no esta gens malament escoltar-la, encara que sigui per primer i potser últim cop, i recordar amb quines cançons ballaven i s'enamoraven els nostres avis.

La versió de Lucho Gatica te més qualitat ara jo em quedo amb la veu trencallosa i nostàlgica del Machín.

Per Reflexionar

2009-01-24T16:48:00.005+01:00

Fa temps que tinc el blog abandonat, la veritat és que voldria escriure més però molts cops, un no pot fer tot el que desitja.

Avui, vull reflexionar amb vosaltres, compartir unes paraules que dies enrera vaig escoltar.

Aquestes van ser escollides per al comiat d'una persona excepcional que sempre recordaré.

"Me han llamado. ¡Decidme adiós, hermanos míos! ¡Adiós, me voy!
Aquí os dejo la llave de mi puerta; renuncio a todo derecho sobre mi casa. Sólo os pido buenas palabras de despedida.
Vivimos mucho tiempo juntos, y recibí más de lo que pude dar. Y ahora es de día, y la lámpara que iluminó mi rincón oscuro se ha apagado. Me llaman, y estoy dispuesto para mi viaje.

Ya me voy. ¡Deseadme buena suerte, amigos míos! La aurora sonroja el cielo, y mi camino parece hermoso.
Me preguntáis qué me llevo. Mis manos vacías y mi corazón lleno de esperanza.
Me pondré sólo mi guirnalda nupcial, por que el vestido pardo del peregrino no es mío; y aunque el camino sea peligroso, va sin temor mi pensamiento.
Cuando mi viaje llegue a su fin, saldrá la estrella de la tarde, y las melancólicas armonías del crepúsculo se abrirán tras el pórtico del Rey.

Pasé, sin darme cuenta, el umbral de esta vida.
¿Qué poder fue el que me hizo abrir en este inmenso misterio, como un capullo, a medianoche, en el bosque?
Cuando, a la mañana, vi la luz, sentí al punto que yo no era un extraño en este mundo, que lo desconocido sin nombre ni forma me había tenido en brazos, en la forma de mi madre.
De igual manera, al salir a la muerte, esto mismo desconocido me parecerá familiar. Y como amo tanto esta vida, sé que amaré lo mismo la muerte.
El niño, cuando su madre le quita el seno derecho, se echa a llorar; pero al punto encuentra en el izquierdo su consuelo"

Rabindranath Tagore

P.D Fins i tot en el seu últim adéu, ens va deixar paraules de consol.

Diàlegs de conte

2009-01-13T12:17:00.002+01:00

Ahir vaig tenir que sumar una anècdota més a les moltes amb les que em sorprèn la “cullereta petita” la de postre, jo més aviat soc la sopera a hores d’ara i desprès de tants torrons!!

Resulta que darrerament a casa només mira la pel•lícula “Anastasia” li encanta, s’aprèn les cançons, els diàlegs... suposo que de petits tot ho assimilem molt més aviat.

Ahir em vaig enfadar perquè no volia sopar i amb cara enfadada li vaig dir: “fes lo favor de menjar-t’ho tot” ella em mirava fixament i jo també la reptava amb la mirada, potser en aquell moment vaig fer cara de Rasputin perquè sense pensar-s’ho em va dir: “no te tengo miedo” les paraules textuals que Anastasia li diu a Rasputin en la baralla final.

Farem un "ninot" aquesta tarda?

2009-01-09T13:14:00.003+01:00

Esperava la neu “amb candeletes” com aquell nen que espera el dia de reis, com el desert la pluja, o la nit el dia, però el meu desig finalment no s’ha complert.

Ahir per la nit ja vaig començar a veure les primers volves que m’indicaven que potser el matí despertaria amb una paisatge cobert d’un mantell blanc, igual que aquells contes que llegíem de petits ,il•lustrats amb teulades plenes de pols blanca.

Per als que no veiem la neu sovint és un regal perquè sabem que la neu aquí només s’hi estarà de pas ,un dia com a màxim ,per fugir a llocs més gèlids on estan més acostumats.

La veritat és que continuo veient com cau la pluja i desitjant entre les gotes veure alguna mena d’angelet , com el d’aquelles flors que de petites bufàvem a l’estiu i sortien una mena de flocs de neu que volaven cap al cel, però res de moment hauré d’esperar i ja se sap “qui espera desespera” tot i això qui sap….potser a la ni us hauré d’enviar una fotografia amb un ninot de neu que aquesta tarda faré al jardí de casa…..si tingues jardí .

Propòsits

2009-01-08T13:16:00.003+01:00

Son molts els propòsits que ens fem quan arriba un nou any, tot i això si acabem aconseguint-ne algun, ja podrem donar-nos per satisfets.

La televisió anuncia aquests dies un dels propòsits més desitjats, adquirir hàbits saludables, anar al gimnàs, seguir una dieta equilibrada, deixar de fumar, ...quants ho aconsegueixen ?

Un cop llegia que en la vida sempre ens hem de marcar metes, cadascú que ho entengui com vulgui. Depenent de la edat tenim unes prioritats i les metes canvien a mesura que anem creixent.

Per a uns una meta serà deixar de fumar, fer dieta, anar al gimnàs, d’altres s’hauran proposat com a meta aconseguir uns estudis determinats, per a molts malauradament el tenir feina és també una meta a aconseguir.

Aquesta història dies enrera li explicava a un amic, ell molt afortunat hem va dir: “i quant ho tens tot, quan ja tens la carrera, la teva parella, els teus fills, un sou que sempre desitjaves, quan has deixat de fumar ....quina és la fita que et marques si ho tens tot? ” jo li vaig comentar que amb el que m’explicava es notava que encara tenia fites no aconseguides, “quines? “ tenir il•lusió, tenir ganes, tenir reptes això és bo per no entrar en una vida rutinària.

Potser trobareu cursi o passat de moda el que us expliqui, però molts cops, amagat tenim una caixa plena de somnis que busquem i per la qual la nostra vida no acaba d’estar plena.

El meu propòsit cada anys és no estar-me de rés , obrir la caixa diariment i pensar, " que puc perdre en fer-ho ? "

Potser sóc una mica somia truites però s’han de tenir fites per molt estranyes o difícils d’aconseguir que ens semblin, moltes vegades ens preguntem “perquè sempre som nosaltres els que donem el primer pas a tot ?” algú ha de ser, si no hi hagués algú que dones el primer pas sempre estaríem aturats i no hi ha rés que més em disgusti que pensar en allò que tenia ganes de dir o de fer i “pel que diran” no ho vaig portar-ho mai a terme.

Algun dia us explicaré una història familiar d’un repte que em vaig proposar fa molts de temps i que m’ha fet sempre pensar que rés és impossible d’aconseguir si un vol i posa tots els mitjans, i tu ja has buscat el teu repte per aquest any?

Històries de Fi d'Any

2008-12-31T09:24:00.004+01:00

Recordo especialment aquest dia de fi d’any, a casa es tradició menjar llentilles que diuen porten bona sort.

Ben mirat, tot i que la sort s'associa algun cop als diners, no ens ha tocat mai la loteria, ni naveguem amb l’abundància, però amb salut i la familia unida ja tenim més del que algun ric desitjaria.

Recordo que tal dia com avui sempre ens explicaven el mateix, “ja l’heu vist al mercat l’home dels nassos?” i nosaltres innocents a buscar-lo , i es que avui surt l’home dels nassos, en te tants com dies li queden a l’any....però això quant ets petit es molt difícil d’entendre.

Encara recordo aquelles ametlles plenes de torro i embolcallades amb neula, sempre les menjarem a casa la meva tia, aquella que sempre tinc present.

Aquesta nit els pares sortien i nosaltres, amb el pijama baix el braç caminàvem fins casa els tiets, ens preparava un pica-pica excel•lent amb olives, patates xurreres i uns mejillons, allò era excepcional, desprès una llonganissa, unes patates i un got de “tang” de llima.

Llavors trèiem les hamaques i tots quatre ens quedàvem a mirar la tele, la gala de la primera, per aquell temps no podies escollir presentadora.

Finalment desprès de molt ballar i cantar, la meva germana i jo ens posàvem a dormir en un llit d’aquests antics i altíssims, amb matalàs de llana, però que s’hi dormia de be...de bon mati l’olor de pa torrat m’entrava per una mena de finestreta que havia al mig de la paret de l’habitació i donava al passadís.

Tots aquests records es sumen a d’altres , tal com el temps va avançant, amb d’altres connotacions, alguns més feliços d’altres més tristos, però son records, record d’un temps que forma part de la historia , records dels anys que continuen passant i nosaltres celebrant, quina contrarietat veritat, celebrar que el temps passa? o potser quina realitat, el temps passa i sortosament nosaltres ho podem celebrar...Bon Any.

La llista de fi d'Any

2008-12-26T11:11:00.004+01:00

Quan l'any està a punt de finalitzar, n'hi ha qui comença a realitzar les llistes dels bons propòsits per al proper any, n'hi han d'altres que fan un respàs al que ha estat la seva vida durant aquest i el que ha de canviar, tot i que de llistes de bons propòsits n'hi ha moltes, l'interesant és realitzar-los tots.

Tinc una amiga Blogaire que m'ha fet reflexionar sobre una llista força curiosa, els llibres que ha llegit durant aquest any, ni més ni menys que 85 !! per a mi es una xifra insuperable, per a molts resultarà minsa.

Envejo aquesta gent que te la facilitat de llegir tants llibres, si em poso a comptabilitzar, tot i que llegeixo bastant diariament aquest any només en puc sumar un o dos a la meva llista, llibres d'aprenentatge i mal acabats, la feina, el blog, el facebook, la família i d'altres aficions hem treuen el temps.

A més us recomano el seu blog, Terra de llibres, on fins i tot fa un repàs als que més li han agradat.

Rasca, rasca

2008-12-26T10:58:00.004+01:00

Aquesta ha estat la última perla de "Cullereta" aquest matí.

Quasi sempre que es desperta be al llit, i avui m'ha dit : "me fa buba l'esquena, rastamela" , però te fa buba o es senzillament que vols que te la "raste", "vull que me la rastes" i yo me posat a rascar-li l'esquena.

Encara recordo que a mi de petita m'encantava que la mare amb les ungles me la rasques, molts cops quan la mare només la fregava, li dia que ho fes amb les ungles, ben fort.

En un moment d'aquests he tret la ma de l'esquena de "cullereta" i li he començat a fregar l'esquena pel damunt del pijama, llavor ella m'ha dit: me pica l'esquena , no el pijama !!

BON NADAL !!

2008-12-25T09:46:00.002+01:00

Potser seré l'última d'arribar però us desitjo a tots un Bon Nadal i si no estic a temps que la felicitació sigui també per a Fi d'Any.

"El món groc" segona part.

2008-12-16T21:06:00.003+01:00

La veritat és que darrerament llegeixo poc, tot i això m'encanta coneixer els gustos literaris de la gent, els llibres actuals o senzillament la opinió d'algun d'aquests llibres que cau a les nostres mans.

He compartit amb un polític Ebrenc una conversa força entretinguda sobre un dels llibres que recentment ha llegit " El món groc" i ja tinc ganes que arribin els reis perquè alguna de "Sas Majestats " me'l facin arribar.

Tot i que pugui semblar un llibre d'autoajuda, esta ple d'optimisme i vitalitat, es tracta de “lliçons de càncer aplicades a la vida”. Albert Espinosa, a partir de la seva experiència personal, amb 10 anys de lluita contra el càncer i de llargues estades a l’hospital ,mitjançant el llibre parla de les persones i intenta identificar un col·lectiu , els que no són ni amics ni estimats, que marquen l’existència. És el que anomena “els grocs". Si voleu més informació al respecte en podreu trobar a "Diari d'un llibre vell"

Aquesta percepció suposo que la tenim tots, o no us ha passat mai ? hi ha moments de la vida en que pel camí ens trobem persones que enriqueixen la nostra existència personal, hi ha gent que té l'encant de deixar-nos un record per sempre, no son amics ni formen part del nostre nucli familiar, senzillament son "els grocs"

Periodistes, polítics i el món groc.

2008-12-16T20:15:00.005+01:00

Avui he assitit a una trobada amb Periodistes i Polítics Ebrencs, d'aquestes que pels voltants de Nadal es solen realitzar i a les que m'hi prodigo poc, no per mí, sinó per altres qüestions que no venen al cas.

En aquesta trobada en la que, la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre ha realitzat una valoració de la feina portada a terme duran aquests darrers anys i en la que hem comprovat tots els projectes que s'estant desenvolupant , també hem gaudit d'un dinar de Nadal .

Jo no soc molt donada a parlar de política, així que ho faré de les relacions humanes que propicien també aquestes trobades.

Quan assiteixes a aquest tipus d'actes , sempre penses, on m'assec? qui estarà al meu costat ? sabré de què parlar ?.... i habitualment tots recurim al de sempre: seure al costat d'algun amic de professió amb qui tens afinitat, algun dels polítics que potser has tingut més contacte, sempre busquem estar amb gent que coneixem, com si no ens agrades o no estessim per arriscar-nos i fer noves relacions o malbaratar un dinar, en una mala companyia.

Però molts cops és important trencar esquemes i relacionar-nos amb gent que no tenim l'oportunitat de fer-ho, potser no els tornarem a parlar mai, potser en algun altre dinar preferim que estiguin asseguts a l'altra punta de la taula, o que fins i tot malaïm la nostra sort d'haver caigut en algun lloc determinat, i entre totes les probabilitats potser que acabin forman part del nostre "món groc".

Lo del "món groc" ho explicaré al proper post, però ara continuem.

M'encanta sempre descobrir quina persona s'amaga darrera un polític, perquè de polítics n'hi ha de moltes maneres : Els polítics ocasionals, els que volen viure del cuento, els que disfruten de la política, els que s'entreguen en cos i ànima, els que estan de pas...i podriem anar engrandint la llista.

Això és igual que el tarannà d'un polític: n'hi ha de seriosos, dels que et trobes per tots els racons, has entrevistat més d'un cop, però no saben mai qui ets i no hi ha manera d'entaular una conversa normal, són éssers amb un poder diví, sobrenatural, no riuen ni a la de tres, ni que estiguis cent hores fent-los pessigolles; està aquell polític "campetxano" que tot i la seva tendència ideològica, que potser no comparteixes, t'encanta com a persona, és simpàtic, rialler, divertit, potser serà un malparit políticament parlant, però el tens en consideració com a persona; aquell que sembla que li caus bé i que després passa pel costat i ja no et coneix de res, és un despistat o passa senzillament de tu; aquell que no desconecta mai , no pots portar una conversa normal només parla de política ; aquell altre que te una cara de prunes agres però el dia que el parles , descobreixes que sota la seva imatge seriosa s'amaga un encant de persona...

En fi, que us he de dir jo dels polítics, no son una espècie rara, ni en perill d'extinció, senzillament son persones i com a tal tenen també les seves dèries, les seves manies, el seu caràcter, les seves fòbies i fins i tot alguns, formen part del nostre "món groc"

El pessebre més gran d'Europa, aquí mateix.

2008-12-09T19:06:00.004+01:00

Així és i he tingut l'oportunitat de poder-lo anar a visitar, senzillament em vaig quedar de pedra, i mai més ben dit.

Les xifres parlen per si soles, 12oo figures fetes de fang, artesanalment, cap d'igual. Un procés de documentació i realització de més de 3 anys. Uns 14 trailers per al seu desplaçament. Més de 300 metres d'exposició.... i moltes altres dades que us podriem anar expliant.

La iniciativa va sorgir de José Ramón Tamarit i un grup més de treballadors de Bancaixa que motivats per a que aquestes tradicions no es perdessin van veure, mitjançant l'obra Social de Bancaixa , una oportunitat de ensenyar als més petits la història del naixement de Jesús mitjançant aquesta arrelada tradició dels pessebres

A partir d'aquí i del treball de dos mestres pessebristes, , un acurat treball de recerca i tot el suport logístic i econòmic necessari sorgeix aquest pessebre que va ser inagurat a la Capital del Túria l'any 1996 i ha viatjat per tot el país a les ciutats on se l'ha demanat.

Us ho explico amb coneixement de causa, el mateix Tamarit em comentava que per Tarragona ja l'han visitat més de 34.000 persones i això que es podrà visitar fins al dia 6 de gener, així que us ho torno a recomanar, la visita, les explicacions i el treball realitzat val la pena, tant per a petits com per a grans, especialment per aquestes dates.

L'entrada es gratuïta i esta ubicat al mercat Central de Tarragona, en horari de 10 del matí a 21 de la tarda.

Remember When....la sèrie infantil més dolça

2008-12-03T13:06:00.010+01:00

Aquesta sèrie d'animació Japonesa, en clau melodrama, conta la història d'una nena anomenada Candy White que fou abandonada en una orfana amb un altra nena anomenada Annie.

Anni i Candy es van criar com a germanes eren inseparables, quan una familia vol adoptar la seva amiga és quan Candy se sent decebuda per aquesta pel seu desig de tenir pares.....

Si voleu saber més coses d'aquesta sèrie us recomano la següent pàgina : Candy Candy

Hem de continuar recordant sèries de televisió, n'hi ha tante que no se quina serà la propera de la que us parlaré però com sempre tenim una qüestió per resoldre, sinó almenys un dels habituals seguidors que la conteste aquest espai no podrà seguir, per això us ho posaré fàcil.

Són uns personatges de la mitologia Nordica, eren essers petits que vivien a un bosc, com una mena de follets, Memole era una de les seves protagonístes, és un poc complicat per aixó us adjunto fins i tot una foto.

Positiu positiva

2008-12-02T21:44:00.002+01:00

No us donaré explicacions, això ja ho han fet els entesos, sobre la Sida i el dia Mundial que se celebrava ahir dilluns, però si que us recomanaré aquesta cançó "positiu positiva" perquè s'ha creat per aquest dia especial i perquè m'ha agradat des de que la vaig escoltar, li pronostico, força èxit

Ninetes de paper

2008-12-01T16:58:00.003+01:00

L'hort de bajoqueta i la imatge del post "lladres de roba" m'ha fet recordar amb les tan oblidades ninetes de paper.

Eren aquelles ninetes que no reien ni ploraven, les solia col.leccionar i m'encantava que la mare me'n compres al quiosc, com habitació tenien el llibre de "Tom Sawyer" que va regalar en aquella època una entita bancaria.

En tenia un bon grapat i cadascuna ocupava una habitació diferent compartint aventures amb el Tom, molts cops s'obria el llibre de tan ple que estava i totes anaven a parar al terra amb els vestits mesclats, quin escampatall !!!

N'hi havia moltes que les trobava precioses i quan la meva germana me les estripava em passava el dia plorant perquè llavors els vestuari ja no servia per les altres de diferent mida i tamany.

Tot era un procés, comprar les nines, retallar-les, vestir-les doblegant les tiretes de paper, fins i tot algun cop elaborava els vestits jo mateixa.

Com ha canviat la manera de jugar, les joguines, els entreteniments, tot canvia i les ninetes de paper van quedar-se al racó per donar pas a les "barriguites" o els "pin i pon".

Sorpresa matinal

2008-12-01T11:21:00.003+01:00

La veritat recordo molt les Felicitats Petites que el blog "tens un racó dalt del món" ens ofereix de tant en tant.

Avui he tingut una sorpresa matinal que m'ha inspirat per escriure aquest post.

Normalment quan vaig de viatge em distribueixo els diners per llocs diferents, dins a la cartera, a una butxaca d'uns pantalons , a la maleta i per no dir-vos llocs una mica més amagats de la meva anatomia com es feia antigament i que un altre dia si recordo us ho explicaré.

Cada nit quan vaig de viatge faig recompte del que em queda , del que m'he gastat i del que necessito diariament, les coses no van tan sobrades com per gastar-ho tot, i miro per tots els racons on tinc diners, però sembla que vaig descuidar-me un lloc on tenia diners amagats, uns mitjons...

En arribar a casa vaig desar tota la roba al seu lloc i aquets mitjos plegats, que no vaig utilitzar ,van parar a un calaix amagats .

Aquest matí la meva sorpresa ha estat al anar a posar-me'ls, en concret 120 euros! quin goig quan no ho esperes i l'economia esta fluixa....la" flor dels diners" que estava mig esmorteida ja es va recuperant !!!

P.D Us ho explico tot ara que sinó no ho recordaré.

Tinc una flor que s'anomena dels diners i la tenia mig morteta, tal com va la meva econòmia, fa una setmana la vaig amagar dins a casa i ara sembla que s'esta recuperant, a veure si tinc més sort en aquest sentit.

En quan als diners amagats, tenia una avia que es va fer una mena de boseta de tela que se la penjava als sostenidors per quan viatjava a Barcelona, no fora que els amics "de lo ajeno" li estiresin el bolso i es quedès sense diners per la Ciutat Comtal.

Viatge a la Costa Oest EEUU

2008-11-26T21:02:00.004+01:00

Avui m'estreno amb les presentacions power point, hauria pogut estar millor però també pitjor, així que intentaré per la propera vegada, amb algun assessorament tècnic que tinc per les terres Gironines, fer-ho millor però de moment és el que hi ha.

Una amiga va viatjar aquest estiu a Sant Francisco, Las Vegas, Nova Zelanda i fins i tot li va quedar temps per veure Hawaï, avui us proposo aquest viatge fotogràfic, espero que us agradi.

P.D. l'havia fet amb música inclosa però hauré d'anar poc a poc, de moment per ser el primer no esta gents malament.

Dedicat a Pau i Marina

Crema de caquis

2008-11-26T13:14:00.005+01:00

Els caquis són un dels fruits de temporada preferits per "cullereta" , aquella mena de llengües i la dolçor que tenen m'encanta, tot i això hi ha una cosa que odio, l'aspror amb la que et deixen la llengua si no estan prou madurs.

Els caquis contenen un 80 % d'aigua, fibra, hidrats de Carbó, proteines i moltes calories (tot el que més m'agrada, porta calories)

N'hi han varietats diferents algunes d'aquestes són molt astringents però d'altre no i tenen molts beneficis per l'organisme :

Per a l'estrenyiment, augmenten les defenses, son relaxants, per a la vista.....

Hi ha una postre realitzat amb caquis molt senzilla de realitzar, anoteu.

INGREDIENTS:

1 CAQUI
1 CULLERADA DE MEL
1 IOGURT CREMÓS
MITG GOT DE LLET
UNA MICA DE CANELLA MOLTA

PREPARACIÓ:

Aquesta recepta és molt senzilla, els caquis es pelen i trituren, desprès barrejar tots els ingredients i posar-ho a la nevera almenys 1 hora.

Per fer-te feliç

2008-11-20T13:30:00.003+01:00

Avui us proposo aquest power point, per preparar-nos per al cap de setmana i gaudir de la vida.
Va adreçat a les dones, però podeu aplicar-ho tothom qui vulgui

Pinxo de vermut

2008-11-19T13:10:00.006+01:00

M'agrada rebre comentaris i també missatges que els amics blogaires m'envien per si vull publicar.

Aquesta "recepta" encara no l'he provat, però fa bona "pinta" es una d'aquestes innovacions que ens agrada trobar en un bon àpat , així que si us atreviu podeu ser molt originals i sorprendre amb aquest "Pinxo de Vermut"

Preparació:

500 c.c. de vermut blanc Martíni.

10 g. de gelatina

olives, mejillons, berberetxos (escopinyes).....

Primer desfem la gelatina i es calenta una mica el vermut (la gelatina sol disoldre's en calent ).

A un escuradents s’hi clava una oliva, un mejilló, una almeja o berberetxos….el que es vulgue. Es prepara un gotet de xupito, i es posa l'escuradents amb els ingredients dintre el got, desprès s'omple amb la mescla del vermut i es deixa 2 hores aproximadament a la nevera per a què qualli.

Mi mono Amedio y yo....

2008-11-19T12:28:00.006+01:00

És una de les sèries amb la que més he plorat. La recordo molt especialment perquè un cop em van regalar un peluix de "Amedio" , "mi mono Amedio y yo, "

Marco era una sèrie animada de un conte Italià titulat "De los Apeninos a los Andes"
La història contava que Anna la mare de Marco va marxar a Argentina per treballar i guanyar diners, però va haver-hi un moment en que ja no es va saber rés més d'ella, això va angoixar molt al seu fill i va ser quan va marxar en un viatge fins l'Argentina per buscar la seva mare, així van començar les seves aventures.

La propera sèrie que us presentaré eren uns dibuixos força atractius, el nom de la seva protagonista és nom de Caramel te’n recordes qui era ?

Us deixo amb un clip de l'últim capitol de Marco

100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt

2008-11-18T13:13:00.003+01:00

A mi la ciència sempre m’ha avorrit, no he trobat mai algú que me la expliqui d'una manera clara, entenedora, senzilla, es per això que no he mostrat mai cap interés per aquesta matèria.

Tot i això un dia vaig trobar un blog per Internet "El Centpeus", el seu autor explicava d'una manera senzilla i amb exemples qüestions científiques inversemblants i curioses, m'hi vaig enganxar.

Ara l’editorial Cossetània publica aquest llibre “100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt” és per això que us el recomano i ho faig amb coneixement de causa, d’una banda conec a Daniel Closa, bon científic i millor persona, i d’altra banda perquè sé de la seva capacitat explicativa, sintetitzant els temes al màxim i fent-los entenedors per a tots els públics, així segur que llegir ciència us enganxa, però abans visiteu el seu blog, veureu com no us enganyo.

Sinopsi :

Des de l’origen de l’Univers fins a per quin motiu badallem. Dels terratrèmols a la fibromiàlgia. Estem tan acostumats que la ciència ofereixi respostes que, de tant en tant, va bé recordar aquells enigmes que encara no tenen una resposta clara, completa o acceptada. En aquest llibre es recullen un centenar de les qüestions amb què la ciència s’enfronta actualment. I és que més fascinants que les respostes que ja coneixem són les preguntes que tenim plantejades.

Daniel Closa:
Daniel Closa (Barcelona, 1961) és doctor en biologia i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència

Miss Sarajevo

2008-11-14T22:52:00.002+01:00

Fa molt temps que volia tornar a fer-vos una recomanació musical, no tenen perquè ser cançons actuals hi han temes musicals que sempre podem escoltar, que no passen mai de moda, o que fins i tot potser descobrim per primer cop.

Hi ha una cançó dels U2 titulada "Miss Sarajevo" que va composar el mateix Bono.

La cançó tracta d'un succés ocorregut durant la Guerra de l'antiga Iugoslàvia a la ciutat de Sarajevo. Aquesta ciutat era atacada pels Serbis, els Musulmans i Croats, diàriament morien centenars de persones. En mig del caos, alguns ciutadans van crear un concurs de bellesa, van grabar el moment i ho van transmetre en viu a l'espectacle ZooTv Tour des de Verona.

La cançó la interpreten Bono i la magnífica veu de Luciano Pavarotti.